Es molt sencill

Un relat de: ITACA

T'estimo perquè et tinc que estimar
es sencill i pur i per aixó la lluna
cada nit al vespre em petoneja la galta
per imaginar les mil sensacions
que voldria que experimentesis tu cada nit
acurrucat amb timidesa sobre plataformes de sorra
on la mar series tu i jo la lluna platejada.
Per que ferho complicat ?
ajudam a resoldre les preguntes que tan tristes
es tornen quant sento que ara no hi ets.
Intrigant es fa la imatge de la platja
tu i jo al costat de la lluna
escoltant mil contes d'amor per canalla.
I es que som nens , tots juguem
per aconseguir el caramel mes gros i dolç
caminem per palaus de sucre fets a la nostra mesura
desitjem abraçar i ser abraçats per aquella persona
que com tu fa que la vida sigui vida
i els malsons siguin malsons a mons allunyats
d'aquesta platja acariciada per la lluna.



Comentaris

  • "el mar series tu...[Ofensiu]
    Capdelin | 31-03-2005 | Valoració: 9

    i jo la lluna platejada"... ummm... què wapo!!!
    Tu, la lluna (que tant etimo), la lluna creixent, plena de polsim de foc blanc, il-luminant la pell del mar en les nits d´estiu... i el MAR, pentinat d´onades d´escuma blanca, copulant entre les roques somnis de lluna plena... la lluna i el mar, dos enamorats que omplen d´espurnes de quars les sorres de les platges...
    què bé que escrius! es nota que tens imaginació, que t´agrada escriure i que la literatura viu intensament dintre dels teus 14 anys!
    felicitats i segueix escribint... que jo t´aniré llegint i comentant...
    un petó i una abraçada!!!!

  • L'amooor..[Ofensiu]
    Sareta_16 | 24-03-2005 | Valoració: 9

    Ets una font de donar amor i carinyu...espero que el noi que aconsegueixi conquistar-te sigui mereixador de la meva nena, pq tu et mereixes el més bo, i d'això lo millor i de lo millor lo superior!:D Pq si com amiga ets perfecte com a novia deus ser esplèndida!:) T'estimo pitufa!

l´Autor

Foto de perfil de ITACA

ITACA

122 Relats

334 Comentaris

142324 Lectures

Valoració de l'autor: 9.65

Biografia:


Itaca, petita Itaca

que lliures els camins

amb la sensibilitat

a frec de pell.

Que et corprenen instants

i et solquen la teva ànima

ja que ets tota emoció

i la teva veu clama

ajut per a comprendre

el patiment i el dolor

que et deixen amb la solitud

en el camí.

Aprendràs a viure

i et desitjo des del blau

que aquesta sensibilitat

que portes amarada al cor

no la perdis per res

durant la teva caminada.

Que no et posis cuirasses

que acceptis el patiment

com a llisó

sense repartir cap culpa

i esbrinar des de tu

a on t'equivocares.

Un dia potser ens separarem

del lloc on ara

tenim espai comú:

Et quedarà el poema

que et guarirà els instants

on no comprenguis res,

et portarà al moment

i et recordarà fidelment

quan d'aquell en sortires.

Això és el que he pretès

transformar els mots

en un record

perquè els dies de maror

i de temporal

trobis recer a una illa

que has assumit de nom.

(Josep Bonnín segura) gràcies.