Cercador
Es molt sencill
Un relat de: ITACAT'estimo perquè et tinc que estimar
es sencill i pur i per aixó la lluna
cada nit al vespre em petoneja la galta
per imaginar les mil sensacions
que voldria que experimentesis tu cada nit
acurrucat amb timidesa sobre plataformes de sorra
on la mar series tu i jo la lluna platejada.
Per que ferho complicat ?
ajudam a resoldre les preguntes que tan tristes
es tornen quant sento que ara no hi ets.
Intrigant es fa la imatge de la platja
tu i jo al costat de la lluna
escoltant mil contes d'amor per canalla.
I es que som nens , tots juguem
per aconseguir el caramel mes gros i dolç
caminem per palaus de sucre fets a la nostra mesura
desitjem abraçar i ser abraçats per aquella persona
que com tu fa que la vida sigui vida
i els malsons siguin malsons a mons allunyats
d'aquesta platja acariciada per la lluna.
Comentaris
-
"el mar series tu...[Ofensiu]Capdelin | 31-03-2005 | Valoració: 9
i jo la lluna platejada"... ummm... què wapo!!!
Tu, la lluna (que tant etimo), la lluna creixent, plena de polsim de foc blanc, il-luminant la pell del mar en les nits d´estiu... i el MAR, pentinat d´onades d´escuma blanca, copulant entre les roques somnis de lluna plena... la lluna i el mar, dos enamorats que omplen d´espurnes de quars les sorres de les platges...
què bé que escrius! es nota que tens imaginació, que t´agrada escriure i que la literatura viu intensament dintre dels teus 14 anys!
felicitats i segueix escribint... que jo t´aniré llegint i comentant...
un petó i una abraçada!!!! -
L'amooor..[Ofensiu]Sareta_16 | 24-03-2005 | Valoració: 9
Ets una font de donar amor i carinyu...espero que el noi que aconsegueixi conquistar-te sigui mereixador de la meva nena, pq tu et mereixes el més bo, i d'això lo millor i de lo millor lo superior!:D Pq si com amiga ets perfecte com a novia deus ser esplèndida!:) T'estimo pitufa!
l´Autor
122 Relats
334 Comentaris
142324 Lectures
Valoració de l'autor: 9.65
Biografia:
Itaca, petita Itaca
que lliures els camins
amb la sensibilitat
a frec de pell.
Que et corprenen instants
i et solquen la teva ànima
ja que ets tota emoció
i la teva veu clama
ajut per a comprendre
el patiment i el dolor
que et deixen amb la solitud
en el camí.
Aprendràs a viure
i et desitjo des del blau
que aquesta sensibilitat
que portes amarada al cor
no la perdis per res
durant la teva caminada.
Que no et posis cuirasses
que acceptis el patiment
com a llisó
sense repartir cap culpa
i esbrinar des de tu
a on t'equivocares.
Un dia potser ens separarem
del lloc on ara
tenim espai comú:
Et quedarà el poema
que et guarirà els instants
on no comprenguis res,
et portarà al moment
i et recordarà fidelment
quan d'aquell en sortires.
Això és el que he pretès
transformar els mots
en un record
perquè els dies de maror
i de temporal
trobis recer a una illa
que has assumit de nom.
(Josep Bonnín segura) gràcies.
Últims relats de l'autor
- Tardes
- Agafa'm la mà
- Ells t'han condemnat
- Dibuixarem un camí de llibertat, nosaltres, les dones.
- Estirada sobre el món
- Amistat trencada
- A ella
- La vida es bella
- Histories d'amor
- Buscant el teu somriure
- A l'Asturiana més maca
- Tu envoltat pel món
- Avui les coses canviaran
- Tu escoltem però no em fagis cas
- Dues copes besant-se en la matinada