Entre plat i plat

Un relat de: Magdala
Cinquanta centímetres separaven la meva mà, repenjada al seu genoll, de la imatge que no podia treure’m del cap i que no em deixava pensar en res més. La mà havia caigut allí per casualitat, tot i que la casualitat no havia tingut res a veure. L'havia posat allí el desig que s’havia apropiat completament del meu pensament i del meu cos. La imatge del seu sexe calent, clavada al meu cervell, em privava de les converses del voltant i del dinar, que els cambrers s’afanyaven a repartir en les taules.
Quaranta centímetres separaven la meva mà del seu penis, dur, tiranitzat i doblegat per la cremallera del pantaló. I jo provant sense cap èxit d’escoltar-lo, d’entendre les paraules que em deia amb la veu trencada. Atordida i fent esforços per no passar la meva llengua pels seus llavis, i ficar-la dins, penetrant la seva boca humida, la boca que em cridava que m’apropés i li succionés l’alè.
Vint-i-cinc centímetres separaven la meva mà d’aquell membre de desig. Oberta i palpant la cuixa calenta, pressionant la carn, movent els dits acariciant-la, amb la mateixa cadència que les seves síl·labes, palpejant al ritme de la seva inspiració, tallada, i l'expiració, profunda.
Les meves cames entreobertes, sense voler, sense control sobre elles. Segrestada la prudència, que no podia impedir que acollis la seva mà per sota de la taula, deixant que s’apropés al pubis i que jugués, dits savis, endinsant-se en el meu cony.
La seva llengua mullant el llavi superior, en un intent fallit per recollir una gota de vi. I jo, lluitant amb la fascinació que li provocava a la meva boca, que es mantenia, boja i anhelant, per força en la distància.
A sobre del penis, la meva mà, en el moment en què la seva dona i el meu home tornaven a la taula, parlant de la pluja i amb olor de tabac. El pols accelerat. Vam recuperar postura i mesura i començarem a menjar, com si no res.

Comentaris

  • Jocs de mans sota la taula[Ofensiu]
    kefas | 18-03-2021


    Jocs de mans sota la taula
    amb tòrrid joc gastronòmic
    per descobrir l’anatòmic
    pastís que no està a la carta

    Cerca el sabre la geneta
    busca el trau l’espadatxí
    dos pams fan prou la punyeta
    per arribar al seu destí
    tan la ma femella dreta
    com l’esquerra del cosí
    Ni ell pot tocar petxineta
    ni ella el seu filaberquí

    Sort que damunt de la taula
    l’altre menjar està a l’abast
    i aquest àgape més cast
    fa que acabi bé la faula.
    (o potser no tant, qui sap!)

  • Relat rebut[Ofensiu]

    El teu relat entra a concurs, gràcies per participar.

    Comissió XI Concurs ARC de microrelats

l´Autor

Foto de perfil de Magdala

Magdala

27 Relats

83 Comentaris

11359 Lectures

Valoració de l'autor: 9.67

Biografia:
Hola, em dic Magda
Vaig començar a escriure fa una pila d'anys, després de participar en uns tallers d'escriptura creativa, encara que la meva afició venia de més enrere.
Tant se val. Un dia vaig decidir deixar-lo. Vaig pensar que mai no escriuria com els autors que m'agradava llegir, els autors que feien sortir màgia de les paraules i em segrestaven el pensament amb les seves històries.
Ha passat molt de temps i moltes vivències, i ha arribat el moment en el qual torno a deixar que les paraules surtin lliures, i incontrolables de vegades, i vagin fent i desfent al seu aire, per pur plaer.
He publicat un recull de relats, el podeu aconseguir a Amazon. "Que no m'entabanin "

Blog: elpisodemagda.blogspot.com

Elpisodemagda@gmail.com