Cercador
Entre els Cinc i els Sis.
Un relat de: Joan Colom- Compartir:
Pensava escriure un relat sobre l'anomenat Grup dels Cinc, constituït pels compositors russos Mili Balàkirev, Alexandr Borodín, César Cui, Modest Mússorgski i Nicolai Rimski-Kórsakov, que en la segona meitat del segle XIX volgueren seguir el camí obert per Mikhaïl Glinka, desenvolupant un estil arrelat a la música popular russa, en oposició a la del contemporani Piotr Ilitx Txaikovski, orientada a occident, on imperava el simfonisme alemany.
Havia de seguir amb els francesos Georges Auric, Louis Dourey, Arthur Honegger, Darius Milhaud, Francis Poulenc i Germaine Tailleferre, l'única dona, que en la primera meitat del segle XX es constituïren com el Grup dels Sis, a imitació del Grup dels Cinc rus, disposats a fer una música que, sota la influència d'Erik Satie, s'apartés tant del romanticisme de Richard Wagner i Richard Strauss com de l'impressionisme de Claude Debussy i Maurice Ravel.
I volia acabar el relat amb la figura d'Olivier Messiaen, organista, compositor i ornitòleg, que per cronologia hauria pogut ser hereu del Grup dels Sis però que tingué una trajectòria molt independent, amb una inspiració procedent de la seva fe catòlica (com Francis Poulenc) i del seu amor pels ocells (com el relataire SrGarcia).
La meva intenció era centrar-me en les obres més representatives d'aquests onze compositors per suggerir-ne l'audició als lectors del relat, però un imprevist ha provocat que canviés els meus plans. Igual que, del Grup dels Sis només coneixia l'obra de Poulenc (Concert per a orgue, orquestra de corda i timbales), Milhaud (Sonata per a violí i clavecí) i Honegger (Simfonia núm. 5, "dels tres re"), que de vegades confonc amb la del també franco-suís Frank Martin, del Grup dels Cinc sols coneixia la de Rimski-Kórsakov (Scheherazade), Mússorgski (Quadres d'una exposició), Borodín (Simfonia núm. 2) i Balàkirev (Tamara), però de César Cui no en tenia ni idea. I va ser cercant a YouTube àudios d'aquest compositor, que vaig ensopegar amb Calidoscopi per a violí i piano, Op. 50, un recull de vint-i-quatre peces breus compostes en 1893, de les quals la núm. 9, anomenada "Oriental", em va cridar l'atenció. Com que aquestes peces s'executen també amb violoncel i piano, jo us recomanaria la versió interpretada per Odile Bourin (cello) i Théodore Paraskivesco (piano).
Si la comenceu a escoltar i no us sona (no us parlo d'un déjà vu sinó de sonar molt familiarment) és que no coneixeu massa la música russa del XIX, i ara no parlo dels Cinc i el seu afany d'una música nacional sinó de l'abans esmentat Txaikovski, representant del corrent internacional: potser no tan coneguda com els ballets "El llac dels cignes" i "El trencanous", el Concert per a piano núm. 1 o la Sisena Simfonia "Patètica", la seva Marxa Eslava Op. 31, de 1876, va ser un encàrrec per a un concert benèfic a favor dels voluntaris russos ferits en suport d'una revolta de Sèrbia contra l'Imperi Otomà, encàrrec despatxat en cinc dies.
La Marxa comença precisament, amb una cançó popular sèrbia interpretada a ritme de marxa fúnebre, i són les cinc primeres notes, en escala descendent, repetides, les que us havien de sonar escoltant la peça "Oriental". Les dues obres són en tonalitat menor, però l'harmonia varia lleugerament i, per acabar-ho d'adobar, la composició de Txaikovski és en compàs 4/4 mentre que la de Cui és en 3/4. Seria absurd atribuir-li un plagi al segon, coincidint a més amb la mort prematura del primer: podríem dir que César Cui es va inspirar en la mateixa cançó popular sèrbia en què ho havia fet Piotr Ilitx Txaikovski disset anys abans. Però m'havia fet gràcia la similitud, i convido els lectors a escoltar les dues melodies i a comentar si han tingut o no la mateixa percepció... Bé, això si disposen de tant de temps com jo per esmerçar-lo en foteses.
Havia de seguir amb els francesos Georges Auric, Louis Dourey, Arthur Honegger, Darius Milhaud, Francis Poulenc i Germaine Tailleferre, l'única dona, que en la primera meitat del segle XX es constituïren com el Grup dels Sis, a imitació del Grup dels Cinc rus, disposats a fer una música que, sota la influència d'Erik Satie, s'apartés tant del romanticisme de Richard Wagner i Richard Strauss com de l'impressionisme de Claude Debussy i Maurice Ravel.
I volia acabar el relat amb la figura d'Olivier Messiaen, organista, compositor i ornitòleg, que per cronologia hauria pogut ser hereu del Grup dels Sis però que tingué una trajectòria molt independent, amb una inspiració procedent de la seva fe catòlica (com Francis Poulenc) i del seu amor pels ocells (com el relataire SrGarcia).
La meva intenció era centrar-me en les obres més representatives d'aquests onze compositors per suggerir-ne l'audició als lectors del relat, però un imprevist ha provocat que canviés els meus plans. Igual que, del Grup dels Sis només coneixia l'obra de Poulenc (Concert per a orgue, orquestra de corda i timbales), Milhaud (Sonata per a violí i clavecí) i Honegger (Simfonia núm. 5, "dels tres re"), que de vegades confonc amb la del també franco-suís Frank Martin, del Grup dels Cinc sols coneixia la de Rimski-Kórsakov (Scheherazade), Mússorgski (Quadres d'una exposició), Borodín (Simfonia núm. 2) i Balàkirev (Tamara), però de César Cui no en tenia ni idea. I va ser cercant a YouTube àudios d'aquest compositor, que vaig ensopegar amb Calidoscopi per a violí i piano, Op. 50, un recull de vint-i-quatre peces breus compostes en 1893, de les quals la núm. 9, anomenada "Oriental", em va cridar l'atenció. Com que aquestes peces s'executen també amb violoncel i piano, jo us recomanaria la versió interpretada per Odile Bourin (cello) i Théodore Paraskivesco (piano).
Si la comenceu a escoltar i no us sona (no us parlo d'un déjà vu sinó de sonar molt familiarment) és que no coneixeu massa la música russa del XIX, i ara no parlo dels Cinc i el seu afany d'una música nacional sinó de l'abans esmentat Txaikovski, representant del corrent internacional: potser no tan coneguda com els ballets "El llac dels cignes" i "El trencanous", el Concert per a piano núm. 1 o la Sisena Simfonia "Patètica", la seva Marxa Eslava Op. 31, de 1876, va ser un encàrrec per a un concert benèfic a favor dels voluntaris russos ferits en suport d'una revolta de Sèrbia contra l'Imperi Otomà, encàrrec despatxat en cinc dies.
La Marxa comença precisament, amb una cançó popular sèrbia interpretada a ritme de marxa fúnebre, i són les cinc primeres notes, en escala descendent, repetides, les que us havien de sonar escoltant la peça "Oriental". Les dues obres són en tonalitat menor, però l'harmonia varia lleugerament i, per acabar-ho d'adobar, la composició de Txaikovski és en compàs 4/4 mentre que la de Cui és en 3/4. Seria absurd atribuir-li un plagi al segon, coincidint a més amb la mort prematura del primer: podríem dir que César Cui es va inspirar en la mateixa cançó popular sèrbia en què ho havia fet Piotr Ilitx Txaikovski disset anys abans. Però m'havia fet gràcia la similitud, i convido els lectors a escoltar les dues melodies i a comentar si han tingut o no la mateixa percepció... Bé, això si disposen de tant de temps com jo per esmerçar-lo en foteses.
Comentaris
-
Els moixons[Ofensiu]SrGarcia | 16-08-2025
Com a bon ignorant que soc, no havia sentit parlar (ja no dic conèixer) ni d'una quarta part dels compositors que esmenes.
En primer lloc, gràcies per citar-me, tot i que no se que hi faig entre tantes eminències.
M'he interessat per Messiaen, n'he llegit coses, però no l'he pogut escoltar per problemes d'electrònica al meu ordinador. Ja ho faré un altre dia.
Tampoc he pogut escoltar el que recomanes.
És un goig veure tanta erudició i coneixement de les coses. Els que som ignorants en aquests, com en altres, temes t'ho agraïm. -
Oh![Ofensiu]llpages | 16-08-2025
Sí, realment "Orientale" de César Cui recorda molt la Marxa Eslava de Txaikovsky! Estem davant d'un cas flagrant de plagi?
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Vint nanoocurrències sobre UN ELECTRODOMÈSTIC AMB VIDA PRÒPIA. [text no creat amb IA]
- Penúltim relat de Joan Colom. [text no creat amb IA]
- Vint nanoocurrències sobre UNA DE DETECTIUS. [text no creat amb IA]
- Elogi del microrelat. [text no creat amb IA]
- Un, dos, tres. [text no creat amb IA]
- Vint nanoocurrències sobre L'HIVERN / LA MITJA TARONJA. [text no creat amb IA]
- Polisèmia de "bon any". [text no creat amb IA]
- Memento mori. [text no creat amb IA]
- Tres impacients. [text no creat amb IA]
- Vint nanoocurrències sobre ADEU, 2025, I/O HOLA, 2026! [text no creat amb IA]
- Excentricitats. [text no creat amb IA]
- La zona de confort. [text no creat amb IA]
- Vint nanoocurrències sobre NEOLOGISMES. [text no creat amb IA]
- Experiència completa de la mort (ECM). [text no creat amb IA]
- Relat per commemorar les 250000 lectures. [text no creat amb IA]