¡ Endavant !

Queden poques hores perquè em llevi,
Se que el dia serà dur, que les respostes
Es presentaran davant meu amb
Fragàncies desconegudes.
El meu cap em martiritza, tinc por, estic massa nerviosa
Com per a dur tot això endavant.
No hi ha mirades o somriures en els que refugiar-me,
No hi ha claus màgiques per escapar.

I la foscor continua i els meus nervis desapareixen
Entre les costures, entre els meus ulls tancats.
Per què se que dintre d'una hora em llevaré,
I veure la meva cara agraïda
pel pas que faré d'ara endavant:
¡ Confiar en mi mateixa, en un pas capaç de canviar tota l'amargor !

Encara dormida penso tot això,
però un cant esperançador em dona espurnes,
vida, sensacions per continuar,
per no donar-me per vençuda,
per demostrar que valc molt,
potser mes del que em penso,
creieu-me ho aconseguiré !

I la foscor continua i els meus nervis desapareixen
Entre les costures, entre els meus ulls tancats.
Per què se que dintre d'una hora em llevaré,
I veure la meva cara agraïda
pel pas que faré d'ara endavant:
¡ Confiar en mi mateixa, en un pas capaç de canviar tota l'amargor !