Encantat per la distància

Veiem la mateixa lluna,
ens toca el mateix sol.
I plorant s'abracen
els nostres cossos en dol
d'un món físic més proper,
d'una estança lliure per als dos.

Branques d'un arbre vermell com el nostre cor,
enfollint per una trobada,
no ens podem acariciar.

Quin serà el primer moment?
Sembla que no ho podem saber...
I mentre ens contemplen el sol i la lluna,
nosaltres no ens podem mirar.

T'espero amb l'ànima ferida
per les circumstàncies.
T'espero amb el zel
d'un gat, que no sap volar ni nedar.

Guarda'm un lloc en el teu racó
que t'envio els meus desitjos
fins que pugui ser-hi jo.