Cercador
(Ena)Móres i (Des)Til·les
Un relat de: Mena Guiga- Compartir:
Parlava somrient. Així, amb la veu, infonia la simfonia de l'alegria. Li deia, cada vegada que es trobaven (curiosament en encetar-se l'estiu) que al capvespre anés a seure a l'avinguda dels til·lers, floridíssims a mitjans juny. Que n'inhalés l'essència de tants-tots-en-una, penetrant calma. S'equivocava, no obstant, en parlar de bancs: els havien desincrustat en un-ràpid-robatori-d'una-sola-nit. Calia, doncs, seure al paviment, contra el tronc d'un dels arbres, d'esquena als hotels en un horitzó massa proper. L'intens perfum dels tells esdevenia com una música olfactiva que dels narius passava a l'ànima per més que invasives cacofonies amb desfici de ser etiquetades com a música ataquessin el moment: cotxes i motos amunt i avall, estridència urbanística, exageració del metall i del ciment.
Va voler, al seu torn, finalment, compartir la profunditat d'altres flaires-sons conjuntats. Li va parlar del bosquet de moreres. Abans de trobar-se'l, la guià, li vindria un mena de musicada xerrameca de múltiples becs de cotorretes incansables o llorets gens turístics que, segons a qui, causaven simpatia o atabalament. Un cop a lloc, també durant el sisè mes, aturar-se, cloure els ulls. El goig de la melodia de munions i munions de fulles en forma de cor sonant com un cor al ritme de les bressolades de l'aire. Obrir els ulls, després, observar-les. Algunes mostrarien ja un groc caduc però viu, pigades de rovell. Algunes, com malaltes o vergonyoses, cargolades. Algunes, acollint cargolins en la seva ruta cap el fonoll, farien gràcia al costat de les encargolades...imitant-los? Trencarien l'harmonia els crits de gavinots afamats cap al mar, prou a prop. Li va dir que no en fes cas, que no es desencantés. Que tastés aquella mena de cucs blancs que eren les móres de les moreres. Dolcíssim i enganxifós. Que, depenent de l'arbre, podien mostrar-se color vi negre, igualment d'èxtasi. Que se n'atipés amb consciència de goig suprem i que sabés que al setembre el gaudi podria ser reprès. Entre els arbres s'arrapaven i un xic enfilaven com heures les romagueres que regalarien les altres móres. Que s'hi fixés: tot just eren floretes, floretes i més floretes. No li va dir, per no desencisar-la, que algunes temporades (les pluges estivals ho decidien) aquelles móres, deshidratades, no anaven enlloc. No. Que n'agafaria per a parar un tren. Que, sobretot, anés equipada amb guants i roba llarga. Les punxes. Els insectes brunzidors. Esgarrinxades i picades. D'aquella manera, encara, prenien més valor. Que en congelés: tresors que escalfen a la nevera.
-M'ena...móres!
Van exclamar-ho alhora, les dues bruixes campestres.
M'ho van fer saber tal i com ho conto. Em van venir a veure i totes tres, destil·lant una inefable serenitat, xarrupàvem til·la en tassetes boniquetes picant móres d'un tipus i de l'altre d'un platet boniquet, en aquell pati assilvestrat i sota, sí, no van tardar en aparèixer titil·lant, els estels de la nit.
Va voler, al seu torn, finalment, compartir la profunditat d'altres flaires-sons conjuntats. Li va parlar del bosquet de moreres. Abans de trobar-se'l, la guià, li vindria un mena de musicada xerrameca de múltiples becs de cotorretes incansables o llorets gens turístics que, segons a qui, causaven simpatia o atabalament. Un cop a lloc, també durant el sisè mes, aturar-se, cloure els ulls. El goig de la melodia de munions i munions de fulles en forma de cor sonant com un cor al ritme de les bressolades de l'aire. Obrir els ulls, després, observar-les. Algunes mostrarien ja un groc caduc però viu, pigades de rovell. Algunes, com malaltes o vergonyoses, cargolades. Algunes, acollint cargolins en la seva ruta cap el fonoll, farien gràcia al costat de les encargolades...imitant-los? Trencarien l'harmonia els crits de gavinots afamats cap al mar, prou a prop. Li va dir que no en fes cas, que no es desencantés. Que tastés aquella mena de cucs blancs que eren les móres de les moreres. Dolcíssim i enganxifós. Que, depenent de l'arbre, podien mostrar-se color vi negre, igualment d'èxtasi. Que se n'atipés amb consciència de goig suprem i que sabés que al setembre el gaudi podria ser reprès. Entre els arbres s'arrapaven i un xic enfilaven com heures les romagueres que regalarien les altres móres. Que s'hi fixés: tot just eren floretes, floretes i més floretes. No li va dir, per no desencisar-la, que algunes temporades (les pluges estivals ho decidien) aquelles móres, deshidratades, no anaven enlloc. No. Que n'agafaria per a parar un tren. Que, sobretot, anés equipada amb guants i roba llarga. Les punxes. Els insectes brunzidors. Esgarrinxades i picades. D'aquella manera, encara, prenien més valor. Que en congelés: tresors que escalfen a la nevera.
-M'ena...móres!
Van exclamar-ho alhora, les dues bruixes campestres.
M'ho van fer saber tal i com ho conto. Em van venir a veure i totes tres, destil·lant una inefable serenitat, xarrupàvem til·la en tassetes boniquetes picant móres d'un tipus i de l'altre d'un platet boniquet, en aquell pati assilvestrat i sota, sí, no van tardar en aparèixer titil·lant, els estels de la nit.
l´Autor
879 Relats
930 Comentaris
436627 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc del 66.I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.
La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).
Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.
'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.
L'escriure per què i per a què.
I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.
La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)
Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).
Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.
Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.
Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).
I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.
Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.
Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.
El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.
****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.
butxaca5@gmail.com