En Sòper Nob i en Sòper Lam

Van anar a sopar, els dos Sòper. En Sòper Nob no estava massa de bones, per nefasta influència d'en Sòper Lam. Així que van aparcar en Nob i en Lam i es van quedar amb els Sòper que compartien, com el sopar. Que, per cert, va ser super!

Van menjar bolets ben fregidets amb ceba, all i julivert. I una amanida de tomàquets cherry amb pipes de carbassa, olives i orenga, raig d'oli daurat i raig de vinagre excel·lent de color coure. El vi l'havia elaborat en Sòper Nob, que tenia una vinya mig salvatge. En Sòper Lam va admetre que aquella beguda tan sana l'estava positivitzant i va demanar perdó a en Sòper Nob per ser al seu costat de la manera que sempre hi era. En Sòper Nob somrigué. En Sòper Lam no en sabia. Per tant, van brindar com si fos una abraçada que, un cop fossin al llit, es capgiraria: en Bon Repòs -que dominaria- i en Mal Repòs, vençut pel raïm tan supremament fermentat. A veure/beure quant duraria...