Rendida

Un relat de: Camps de Tristor

Era això el que volíeu? Veure'm destrossada?Rendida?
A mi; una persona que fins ara no havia trobat res que l'aturés, una persona que no tenia impossibles.
Era un peix nedant contra corrent; un boli escrivint sense tinta, però transmeten sentiments; una primavera sense flors; una ànima que no espera la mort.
Heu furgat entre les meves ferides encara no curades. Les heu obert sense pietat.
I per a què?
Per voler ser jo mateixa?Per voler caminar amb el cap ben alt?
Sou uns miserables!
Dèieu que m'ajudàveu a caminar, però l'únic que heu fet ha estat ajudar-me a caure. A trepitjar-me. A assenyalar-me en els meus pitjors moments, però tot i així no em rendia.
Volia ésser un ocell lliure però m'heu engabiat.
Us heu encarregat de cavar la meva pròpia tomba i mentre l'acabeu; crido en silenci esperant una mà. Freda o càlida; tant se val.

Comentaris

  • silenci_fosc | 03-03-2006

    no et rendeixis ! continua amb akella flama d revelia k duies dins teu. Ignora els ki no et saben valorar, sigues tu... i sempre amb el cap ben alt orgullosa de ser com ets!

    endevant, lluita, de vida nomes n'hi ha una!

    ;) petons

  • Has de...[Ofensiu]
    AVERROIS | 15-12-2005 | Valoració: 10

    ...ser tu mateixa, què importa el que pensin els demés! Si realment no et fan costat i es burlen de tú, oblida'ls!!! Deixa'ls que cavin fins arribar al altre costat. Una abraçada.

l´Autor

Foto de perfil de Camps de Tristor

Camps de Tristor

19 Relats

102 Comentaris

28976 Lectures

Valoració de l'autor: 9.20

Biografia:
Vaig apareixer en aquest món un mes de febrer i els meus pares em varen ficar el nom d'Alba; "una altra llum a arribat a casa" van dir, ja que el nom de la meva germana té significat de llum de la tarda.
Tan sols tinc 15 anys però tinc ànssies de canviar el món. Sé que no ho áconseguiré, però poc a poc, qui sap. Es qüestió de començar desde sota.nO?

De biografía literària en tinc ven poca; tres premis de prosa i tres de poesía.
Però no escric per guanyar res, simplement escric perque disfruto, m'ho passo bé. Trec tot allò que es queda a dins i molesta. Es una bona teràpia.


"Les casualitats no existeixen, tan sols succeeix l'inevitable."

"... I obrir els ullsi descobrirque no ets tu, que as estat vivint tots aquets anys una vida que no et pertany..."

Per alguna cosa: duendecilladelbosque_91@hotmail.com