No ho entenc

No t'havia llegit mai. he vingut a petar aqui de casualiat, a través d'un comentari que li has fet a l'Aida "blood".
Només dir-te, sincerament, que m'ha fascinat el teu estil. Quines imatges més ben trobades, mes casuals, més elaborades, mes sentides, més tendres a la vegada...
Res noia, t'he afegit a preferits, i et seguiré llegint.
No deixis mai d'esciure! Ho vals, de debò!
i Segueix-te presentant a concursos!

que a mida que rentem es torna més gris....
No sabem mai com a arribat al nostre armari, com triem de posar-nos-el, però ens abraça i embolcalla sense permís...

Un poema ple per a un cor que s'ha anat buidant de colors, de llums i d'il.lusions...

Ep, doncs, la vida té altres colors, anem a buscar-los, remenem entre les oportunitats, i quedem-nos encara que sigui per a començar amb un violeta no gaire cridaner però que llueixi entre els penjarrobes monotons.

Un petó metafòric

angie

...ha passat, però com et deia si mires al teu voltant veuràs que hi ha molta gent pitjor, no et deixis enfonsar, i viu, tens una vida molt llarga, cada segon es una petita vida que un ha de viure. Una abraçada.

...et sent, jo he estat en el mateix vagó de tren que estàs tú, el darrer. Mires per la petita finestra del final de vagó i veus que no hi ha res més, tan sols la via. No pots anar enrera, però t'has de girar i mirar endavant, hi ha tot un tren per recorre. Surt al carrer i mira al teu voltant, mira la cara de la gent, de tota la gent que pugis , veuràs q

...et sent, jo he estat en el mateix vagó de tren que estàs tú, el darrer. Mires per la petita finestra del final de vagó i veus que no hi ha res més, tan sols la via. No pots anar enrera, però t'has de girar i mirar endavant, hi ha tot un tren per recorre. Surt al carrer i mira al teu voltant, mira la cara de la gent, de tota la gent que pugis , veuràs q

Alba, això és lluitar contra el pessimisme, no rendir-te. Expressar la ràbia.
Ets d'una sinceritat béstial, jo no podria pas.
El simple fet que manifestis la teva angoixa ja és força positiu.
Les situacions canvien, recorda el que et vaig explicar de la meva mare, que ara és la persona més feliç del món.
Pensa en les persones que t'estimem, en el moment que ens expliques els teus sentiments, ets fas una mica nostra.
Escriu-me, que ja saps que m'agrada xerrar i intercanviar coses.

encara estàs viva i tens la possibilitat de reexir i alliberar-te de la tristor... no passa res, només canvies de color, metamorfosi emocional... com aquesta fulla vermella que ha resistit al primer cop de la freda tardor... ànims!
bon nadal, ptons i una abraçada!