No ho entenc

Un relat de: Camps de Tristor

No ho entenc.

Poc a poc en consumeixo, m'atrofio.
No sé perquè.
Sempre m'he trobat obstacles però sempre els he superat.
Ara no, ara no puc.

No ho entenc.

Que he fet per cremar-me per dins?
Que he fet per a que els dies es tornin cada cop més negres?
Que he fet que la felicitat ha desaparegut?
Bé; a desaparegut, o mai l'he tingut?

No ho entenc.

Em moro per dins,
Alguna cosa m'ataca i m'atreu cap a ella.
Vull lliurar-me d'aquesta càrrega que duc a l'esquena,
Però; no la puc tallar,
Si ho faig; me'n vaig amb ella.

No ho entenc.

No entenc el que em passa. Que es el que em passa?
Es un forat lluny dels gustos i les olors de maduixes,
Al contrari. Olor a cremat, podrit,

No ho entenc.

Aquella espelma que vaig encendre fa tants anys,
S'ha acabat?
Juraria que era mes extensa.

L'ultima gota de cera rellisca poc a poc per les restes del cilindre, aprofita al màxim petita, arribes al final. El teu camí està a punt de finalitzar. Desperta i lluita els teus últims dies per allò que estimes de veritat. Et queda poc. Molt poc.

Comentaris

  • uohhh[Ofensiu]
    Deepangel | 07-02-2006 | Valoració: 10

    No t'havia llegit mai. he vingut a petar aqui de casualiat, a través d'un comentari que li has fet a l'Aida "blood".
    Només dir-te, sincerament, que m'ha fascinat el teu estil. Quines imatges més ben trobades, mes casuals, més elaborades, mes sentides, més tendres a la vegada...
    Res noia, t'he afegit a preferits, i et seguiré llegint.
    No deixis mai d'esciure! Ho vals, de debò!
    i Segueix-te presentant a concursos!

  • Un vestit blau és la tristor...[Ofensiu]
    angie | 28-12-2005

    que a mida que rentem es torna més gris....
    No sabem mai com a arribat al nostre armari, com triem de posar-nos-el, però ens abraça i embolcalla sense permís...

    Un poema ple per a un cor que s'ha anat buidant de colors, de llums i d'il.lusions...

    Ep, doncs, la vida té altres colors, anem a buscar-los, remenem entre les oportunitats, i quedem-nos encara que sigui per a començar amb un violeta no gaire cridaner però que llueixi entre els penjarrobes monotons.

    Un petó metafòric

    angie

  • No sé que...[Ofensiu]
    AVERROIS | 24-12-2005

    ...ha passat, però com et deia si mires al teu voltant veuràs que hi ha molta gent pitjor, no et deixis enfonsar, i viu, tens una vida molt llarga, cada segon es una petita vida que un ha de viure. Una abraçada.

  • Sé com...[Ofensiu]
    AVERROIS | 24-12-2005

    ...et sent, jo he estat en el mateix vagó de tren que estàs tú, el darrer. Mires per la petita finestra del final de vagó i veus que no hi ha res més, tan sols la via. No pots anar enrera, però t'has de girar i mirar endavant, hi ha tot un tren per recorre. Surt al carrer i mira al teu voltant, mira la cara de la gent, de tota la gent que pugis , veuràs q

  • Sé com...[Ofensiu]
    AVERROIS | 24-12-2005

    ...et sent, jo he estat en el mateix vagó de tren que estàs tú, el darrer. Mires per la petita finestra del final de vagó i veus que no hi ha res més, tan sols la via. No pots anar enrera, però t'has de girar i mirar endavant, hi ha tot un tren per recorre. Surt al carrer i mira al teu voltant, mira la cara de la gent, de tota la gent que pugis , veuràs q

  • Has de lluitar[Ofensiu]
    Carme Dangla | 23-12-2005

    Alba, això és lluitar contra el pessimisme, no rendir-te. Expressar la ràbia.
    Ets d'una sinceritat béstial, jo no podria pas.
    El simple fet que manifestis la teva angoixa ja és força positiu.
    Les situacions canvien, recorda el que et vaig explicar de la meva mare, que ara és la persona més feliç del món.
    Pensa en les persones que t'estimem, en el moment que ens expliques els teus sentiments, ets fas una mica nostra.
    Escriu-me, que ja saps que m'agrada xerrar i intercanviar coses.

  • però...[Ofensiu]
    Capdelin | 23-12-2005

    encara estàs viva i tens la possibilitat de reexir i alliberar-te de la tristor... no passa res, només canvies de color, metamorfosi emocional... com aquesta fulla vermella que ha resistit al primer cop de la freda tardor... ànims!
    bon nadal, ptons i una abraçada!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Camps de Tristor

Camps de Tristor

19 Relats

102 Comentaris

25660 Lectures

Valoració de l'autor: 9.20

Biografia:
Vaig apareixer en aquest món un mes de febrer i els meus pares em varen ficar el nom d'Alba; "una altra llum a arribat a casa" van dir, ja que el nom de la meva germana té significat de llum de la tarda.
Tan sols tinc 15 anys però tinc ànssies de canviar el món. Sé que no ho áconseguiré, però poc a poc, qui sap. Es qüestió de començar desde sota.nO?

De biografía literària en tinc ven poca; tres premis de prosa i tres de poesía.
Però no escric per guanyar res, simplement escric perque disfruto, m'ho passo bé. Trec tot allò que es queda a dins i molesta. Es una bona teràpia.


"Les casualitats no existeixen, tan sols succeeix l'inevitable."

"... I obrir els ullsi descobrirque no ets tu, que as estat vivint tots aquets anys una vida que no et pertany..."

Per alguna cosa: duendecilladelbosque_91@hotmail.com