Em llevaré

Aquest poema ens anima a llevar-nos cada dia i a seguir vivint malgrat tots els entrebancs, les desil·lusions, el futur tèrbol i el decensís. Ni que el mirall se'ns giri d'esquena perquè ja no reflecteix el rostre de l'esperança.
Però per un petó val la pena llevar-se i viure.

És un dels poemes que has escrit que més m'han agradat.
Una abraçada

Superar les hores baixes, els entrebancs, les pors...Sempre hi ha quelcom pel que tirar endavant.
Una forta abraçada

Si!!! completament dacord que malgrat els entrebancs ens hem de llevar, encara que sigui per veure néixer un nou dia i per gaudir de tots els instants i tota la màgia que ens espera.
Gràcies per escriure belles paraules que un cop més m'han fet reflexionar i mirar la vida amb uns altres ulls, gràcies també pels teus comentaris.
Mil abraçades...

Cal llevar-se malgrat tot. Quan sembla que tot és fosc al nostre voltant cal cercar aquella llum , per petita que sigui , que ens fa seguir endavant.
Molt bell poema, amic Joan i ànim!

Un relat per "treure's el barret". Sensacional i Impactant.
Per mi impactar és "donar a la diana del quotidià" i tu ho has fet magistralment.
A mi no em costa llevar-me, però sí que noto el pes, a vegades, de la tovallola a la dutxa.

Ens llevarem cada jorn fins al darrer, Joan, sobretot si, en les hores fosques, llegim les teves sempre belles paraules, que no només t'ajuden a tu, sinó a tots els que tenim el privilegi d'esguardar-les.
Mira el cel: les orenetes han arribat i solquen el blau, fins i tot a ciutat.
Mira la nit: aviat hi haurà lluna plena sobre el mar.
Una càlida abraçada
Tresa- Illadestany

Et llevaràs amb la força per lluitar el dia a dia. Tots ens llevem dia a dia per fruir i per lluitar, per assaborir i per rebre cops, en definitiva per viure i reviure.

Una abraçada.

L’anàfora de em llevaré dona molt ritme i molta força al poema. I està bé llevar-se per fer un petó a qui estimes, però sobretot llevar-te per un mateix, com molt bé diusno sigui que el nou dia no comenci amb una albada. Perquè si el sol no surt un dia sortirà un altre..Perquè més d’una vegada he pogut escriure un poema com aquest...Lleva’t i no deixis d’escriure.

Gràcies per passar pels meus poemes i deixar la teva emprenta.

Una abraçada

Si Joan,
Ens hem de llevar, i quan el futur es vegi fosc, ens hem d'animar encara que, com tu dius, en algun moment llostregi més tard.

Gràcies per les paraules que m'has dedicat.

Una abraçada
Marta

Me llevat i he decidit demanar-te un ajut, i mira que costa a vegades fer-ho, però no hi ha més camí que llevar-se i caminar...mes enllà dels arbres caiguts...mes enllà.de la boira ...


Sisplau guapíssims i guapíssimes , signareu aquesta petició? Es important per moltíssimes persones!!
I si a sobre compartiu per formar cadena , la repera!! No oblideu personalitzar una mica que sàpiguen els vostres contactes, que ve de vosaltres o poden pensar que es spam.
Anna


Por favor únete a esta campaña: http://goo.gl/EBzKu
Les persones que necessiten medicació psiquiàtrica al ser hospitalitzades, son automàticament privades de la mateixa. Això te greus conseqüències, des de una crisi d’angoixa a recaure en qualsevol dels símptomes o malalties, que es pateixen. Un greu patiment gratuït i riscs varis per la persona. Ho fan per comoditat ; tampoc es demanar tant fer una interconsulta amb el psiquiatra.
Anna, vocal de l’Associació d’Agorafòbics de Girona.