Em dic Irina

Em sorprèn el teu relat, per la bellesa de la teva escriptura, com avances sense entrebancs en la narració, tot i això, no acabo d'entendre'l. Hi veig un gran plantejament filosòfic que, tanmateix, se m'escapa.
L'espill és l'instant únic on totes les coses les capta l'instant eteri del present?
Quina importància té aquí el mirall? O és sols una pinzellada poètica?

Reconec les teves arts literàries com escriptor místic que ets, amb grans coneixements d'arrel profunda, i com no soc d'aquest nivell filosòfic tan elevat, se m'escapa tot el relat, i no sé si l'entenc. I no entendre una cosa és una de les sensacions més desagradables que visc quan llegeixo.
Està molt ben escrit, amb una prosa genial, sense fissures, però em cal més context.

I amb la teva Irina m'has sorprès un cop més!
Em repeteixo clònicament: creatiu, original, sorprenent, ben relatat, que enganxa i de molt bon llegir.
Sort
Amb total cordialitat

Estimada família, amb molta pena però també amb esperança i fe, que ens ha transmés Hugo Molero, en tot moment, vos transmet que ell ens ha deixat.
També vos vull transmetre les seues paraules cada vegada que li deia que aquí la família d’Espanya estaven amb ell, que li acompanyem amb les nostres oracions i els nostres pensaments.
Reseu tots per la seua ànima, que ell ja ens dona l’esperança de viure una altra vida en el cel.
És important per a tots aquesta oració.
Moltes gràcies a tots.

Cordialment.

Tots rodem en la vida. Un relat que incita a reflexionar, ja que tots ens emmirallem en l'espill, aquest gran invent que és el més antic del món.
Bon relat per la seua originalitat.
Enhorabona, Kefas i que tingues sort.
Cordialment.
PERLA DE VELLUT

Tot és un conjunt d'engranatges, rodes que giren i giren, cercles que es van tancant. És clar que n'hi ha d'oberts, és clar que de vegades una peça salta de la gran maquinària, però per això hi ha l'infinit, tard o d'hora tot es tanca, o tot s'obre, segons com es miri. Res acaba ni res comença, tot és ara.

“Un home pot pescar amb el cuc que va menjar d'un rei, i menjar-se després el peix que s'alimentà amb el cuc. Quin significat amaga, això? Cap, excepte fer-te veure com un rei pot viatjar pels budells d'un captaire” William Shakespeare, Hamlet.
Però kefas és refotudament més original i sorprenent que el gran William!

Relat rebut correctament. Entra a concurs.

Recorda, ja no el pots esborrar!
Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
concursos.arc@gmail.com

Gràcies per participar.


Comissió XIII Concurs ARC de microrelats