ELS SECRETS D'UNA MIRADA

...un missatge en cada vers amagat!
Amb total cordialitat

Que bé que passa aquest poema! Quina fluïdesa de paraules, versos, estrofes! I els adjectius, encertadíssims. Un poema rodó en continent i en contingut, senzillament brillant! Enhorabona, Rosa!

Realment les mirades són molt concretes en cada situació, si se sap albirar-les.
Tu has descrit "la mirada", amb pèls i senyals.
Si no es distrau el pensament, s'ha de saber com és una mirada.
El final és la veritat. Sí.

Les mirades sempre m'han fascinat. Jo hi veig reflectita l'ànima de qui mira. El teu poema ho exposa amb un mirada literària, amb una mirada de qui esguarda més enllà de la simple aparecía de les coses. Brillant!

Un poema per ser llegit en veu alta, i gairebé com un crit, per despertar a qui s'adorm en mirades perdudes davant del mirall de la vida. Cal despertar a aquesta persona del seu egòlatra mirar.

Exacte, quan et deia que fessis escriptura estàndard, ja volia dir això, com si fos un relat, sense trencar les frases, i amb tot el ritme d'un poema. No seria el mateix en aquest poema, tot i que també seria possible, aquest demana un altre ritme, el de la classe de català és més una història. Però sempre, sempre, la decisió en com s'escriu un poema, en forma de relat o de renglons curts, és del tot teva, i ningú te la pot criticar. No dic que t'hagi criticat, dic que tu tens l'última paraula i els altres podem fer-te observacions que tu vas assimilant.

Hi ha tantes maneres de fer poesia!, com vides i relats.

Gaudeix de la pàgina!