Els "meus"

Un relat de: llacuna

El meu pare, la meva dona, el meu marit, el meu fill, la meva filla, els meus alumnes, les meves treballadores.

Vivim a la societat dels "meus", del pacte sexual, del matrimoni amb l'empresa i amb el banc. Avui un home ha matat la seva dona, així ho diuen els mitjans. Com que seva? Qui s´ho creu que era seva, doncs segurament fins i tot la pròpia dona morta s'ho creia. I això s'aprèn a les escoles també.

Per què és clar què és un home sense una dona? Us imagineu un home sol anant a portar els fills a l'escola? Un home sol anant a la platja? Un home sol anant de vacances? Un home sol anant al cinema?

O una dona sola anant al cinema? O una dona sola anant a la muntanya? O una dona que vol tenir fills sola?

Què ridícul, oi? Ridícul de què? Per què? Quin ridícul té una dona que va sola a la muntanya perquè no ha signat cap pacte sexual fix amb ningú? Quin ridícul té un home que va parlar amb els mestres de l'escola perquè viu sol i tampoc no ha signat cap pacte sexual? No necessitem cap "meu" per a fer res, com a suport podem trobar el grup, no és cal un "meu".

Així us animo a què ho escampeu, que els méus siguin només els dels gats, que tanta propietat acaba generant mort per exclusivitat i por a la pèrdua de la propietat, amb allò de què abans la mato que la perdo.

I em direu que hi ha gent que té i no maltracta? Tenir és repressió és retallar la llibertat a una altra persona. Bé, però s'hi acostuma, em direu. Bé, més que s'hi acostuma s'ensenya, s'ensenya que pertanyem a algú i no amb la idea de tenir arrels sinó de tenir algú sota el qual ens hem de sotmetre perquè és normal que així sigui i això és molt diferent a tenir arrels, la terra mai no ens empresonaria ni ens empresona.

Comentaris

  • Tens molta raó.[Ofensiu]
    onatge | 14-06-2010 | Valoració: 10

    Jo també estic en contra dels "meus"... Vivim en una societat que encara és molt masclista i patriarcal. Tampoc estic d'acord amb el "fillarcal"... Tot és una qüestió d'educació...

    Salut i combat.
    onatge

  • gràcies pel teu contacte i.....[Ofensiu]
    joandemataro | 14-06-2010 | Valoració: 10

    els teus comentaris i et felicito per aquesta reflexió que fas...dónes molt de pensar i això de per sí ja és bo.

    fins aviat
    joan

  • Com ho expressariem en una conversa quan ens referíssim a la persona que viu amb nosaltres o als fills que hem tingut.

    Si no dic: el meu marit o parella o el que sigui, com ho he de dir?

    uns exemples:

    espero a l'home que viu amb mi ...
    vaig a buscar els fills que he parit ...
    m'en torno a la casa on visc ...

    ens caldria un canvi parcial o total (no ho sé) per deixar de dir els meu, meva, meus ...

    certament aquest meus indiquen més propietat que proximitat, en aixó hi estic d'acord, peró com ho supliriem? A mí no se m'acud cap fòrmula alternativa.
    Penso que el que ens cal canviar és el sentiment de propietat més que l'expresió en sí.
    Per més voltes que li dono no en trec l'entellat.

    Tot i que penso que tens raó, ho veig un tema difícil de tractar.