Cercador
Els guapos són els raros
Un relat de: Sol_ixentSaps perfectament on viu, com es diu i quants anys té, però mai heu creuat ni una sola paraula. No obstant això, ara que entres al portal de casa teva ben entrada la matinada -encara sota certs efectes etílics- i d’esquenes algú t’agafa pel braç tot dient-te: “Vine amb mi”, saps perfectament que és ell.
Sempre el veies amb Ella passejant pel barri, i l’enveja i la ràbia se’t menjaven per dins. Tu desitjaves tant que fos teu que ara et costa creure que t’estigui passant de veritat. Però si... és real, pots tocar-lo, sentir-li la respiració i impregnar-te de la seva olor, si ho desitges.
Per carrers foscos, freds i humits, amb els tímids primers rajos de llum que treuen el cap per l’horitzó, la seva mà càlida i suau és el millor remei. A mida que aneu avançant, sense rumb fix, la vas prement amb més i més força. Ell acaricia amb el seu dit gros el palmell de la teva mà. I t’encanta.
Avanceu en silenci, però no és gens incòmode. No sempre qui més parla és qui més diu, i en aquesta situació ja queda tot més que sobreentès.
De sobte us atureu en sec i sense ni adonar-te’n, et trobes els seus llavis experts buscant els teus, que resten irremeiablement impassibles, incapaços de recordar l’última vegada que van besar. La sensació és veritablement inexplicable. Com era d’esperar.
Sona el seu mòbil, però sembla ni adonar-se’n. Et mira fixament sense somriure. Ara ets tu qui li busca els llavis i li acaricia suaument la galta. Sembla no importar-li que la teva mà glaçada el toqui, ell comença a fer-te el mateix, suau i càlidament. Com ja intuïes.
*
Una habitació fosca, d’ubicació incerta i que fa olor de tancat, però increïblement acollidora. Us mireu fixament, amb les mans enllaçades. T’acaricia, l’acaricies. Et comença a despullar, tu li fas el mateix. I feu l’amor. Una, dues, fins a tres vegades seguides. De sobte, li torna a sonar el mòbil. Però fa com si no el sentís.
Sempre el veies amb Ella passejant pel barri, i l’enveja i la ràbia se’t menjaven per dins. Tu desitjaves tant que fos teu que ara et costa creure que t’estigui passant de veritat. Però si... és real, pots tocar-lo, sentir-li la respiració i impregnar-te de la seva olor, si ho desitges.
Per carrers foscos, freds i humits, amb els tímids primers rajos de llum que treuen el cap per l’horitzó, la seva mà càlida i suau és el millor remei. A mida que aneu avançant, sense rumb fix, la vas prement amb més i més força. Ell acaricia amb el seu dit gros el palmell de la teva mà. I t’encanta.
Avanceu en silenci, però no és gens incòmode. No sempre qui més parla és qui més diu, i en aquesta situació ja queda tot més que sobreentès.
De sobte us atureu en sec i sense ni adonar-te’n, et trobes els seus llavis experts buscant els teus, que resten irremeiablement impassibles, incapaços de recordar l’última vegada que van besar. La sensació és veritablement inexplicable. Com era d’esperar.
Sona el seu mòbil, però sembla ni adonar-se’n. Et mira fixament sense somriure. Ara ets tu qui li busca els llavis i li acaricia suaument la galta. Sembla no importar-li que la teva mà glaçada el toqui, ell comença a fer-te el mateix, suau i càlidament. Com ja intuïes.
*
Una habitació fosca, d’ubicació incerta i que fa olor de tancat, però increïblement acollidora. Us mireu fixament, amb les mans enllaçades. T’acaricia, l’acaricies. Et comença a despullar, tu li fas el mateix. I feu l’amor. Una, dues, fins a tres vegades seguides. De sobte, li torna a sonar el mòbil. Però fa com si no el sentís.
l´Autor
142 Relats
444 Comentaris
129535 Lectures
Valoració de l'autor: 9.67
Biografia:
"En tots els meus personatges hi ha característiques meves, però cap dels meus personatges no és jo". (Mercè Rodoreda)Últims relats de l'autor
- L'amant passatger (II)
- L'amant passatger (I)
- Retornes a mi
- Blau brillant
- Ganes de riure
- Retorn als escenaris
- T'he vist
- Paris sera toujours Paris (III)
- Paris sera toujours Paris (II)
- Paris sera toujours Paris (I)
- L’(im)perfecte
- El nostre parc
- L'estafa de l'amor
- El raspall daurat
- Casa de muntanya (III)