Ell les té totes?

Ell les té totes?


El nostre veí del tercer, el Colomer, és un pou de virtuts; les té totes. Les cardinals, les teologals, i aquelles que fan referència a les ardents passions carnals —segons allò que ruboritzada ens confessa la seva santa esposa—, també. En conseqüència, el Colomer és una persona constant… com no pot ser de cap altra manera, i per això ens té a tots els veïns del patí comunitari castigats amb el seu aprenentatge del violí. Ja fa quinze anys que virtuosament ho intenta, però no se’n surt. I tot plegat és digne d’admiració la virtuosa dedicació amb la qual ens condemna cada dia que dona classe, fent els seus esgarips de corda i arc. Cal tenir en compte que ell n’és conscient —una més de les seves moltes virtuts—, i sempre ens convida a unes rondes quan ens trobem en el bar. No ho diu pas —ell és virtuosament reflexiu—, però ho fa per calmar els nostres mal simulats instints criminals, en vers la seva persona. Quan ell marxa tots estem una mica més feliços per les rondes que ha pagat. Però no ens en podem estar, i entre els patidors de tal constància d’aprenentatge artístic ho comentem; és curiós, sinó una llàstima, que, posseint tants mèrits, no tingui ni una mica de virtuosisme musical!