elegia

Com sempre "Atlantis", els teus poemes són preciosos.
Felicitats,
Fins aviat,
Neus Marín

Poema que m'ha commogut molt... Els miralls poques vegades reflecteixen el veritablement important. Gràcies per compartir.
Salutacions,
Marnusa

Moltes gràcies per l'aclaració, Atlantis.
Ara veig la poesia d'una altra manera.

La prosòdia és molt bonica. El contingut trobo que és bastant ambigu, però és així la poesia, no és un assaig.
La veritat és que això del llit amb parets blanques se m'escapa del tot.

Em ve al cap, després de llegir-lo diverses vegades, que parles del record de la mare? Ho dic en forma de pregunta, perquè a mi em sembla molt complex entendre la poesia... i llegint-vos i comentant vaig aprenent... 
Amb el risc de no haver entès res, et dic igualment que m'ha agradat...

Molt bé plantejat. Un poema ple d'imaginació i fantasia, que vessa profundament en els seus sentits dels enamorats.
Una abraçada...

El meu relat el vaig esborrar i va desaparéixer tot (uf) i com que era el primer dia de presentació al concurs, els ARC, molt amablement, em van deixar tornar a penjar-lo!
Gràcies per tornar a comentar!
Una abraçada!

Armonia entre dues entitats (persones?) és el que he captat en els versos... també allunyament? Físic, emocional, mental? No he acabat d'entendre...
Però m'ha agradat com flueix i transmet sensacions! I, és clar, molt bon escrit!
Amb total cordialitat