Cercador
elegia
Un relat de: Atlantis- Compartir:
els passos de ballet que anem fent pel carrer
el fulard de colors que ens amaga les petjades del temps
com s’assemblen els teus gestos i els meus
tan distints que ens creiem quan el mirall ens reflexa una màcula
i volem fer-nos ocres i te’n vas te’n vas sense explicar-m’ho
sense dir-me res
perquè les paraules són buides o són crits
de calèndules grises resseguint el final
cap al fons a mà dreta hi ha un llit amb parets blanques
Comentaris
-
"Com es de igual"[Ofensiu]Marnusa | 07-11-2021
Poema que m'ha commogut molt... Els miralls poques vegades reflecteixen el veritablement important. Gràcies per compartir.
Salutacions,
Marnusa -
Gràcies per l'aclaració.[Ofensiu]SrGarcia | 07-11-2021
Moltes gràcies per l'aclaració, Atlantis.
Ara veig la poesia d'una altra manera. -
Ambigu.[Ofensiu]SrGarcia | 05-11-2021
La prosòdia és molt bonica. El contingut trobo que és bastant ambigu, però és així la poesia, no és un assaig.
La veritat és que això del llit amb parets blanques se m'escapa del tot. -
Record[Ofensiu]Homo insciens | 04-11-2021
Em ve al cap, després de llegir-lo diverses vegades, que parles del record de la mare? Ho dic en forma de pregunta, perquè a mi em sembla molt complex entendre la poesia... i llegint-vos i comentant vaig aprenent...
Amb el risc de no haver entès res, et dic igualment que m'ha agradat... -
Entre els dos se sent l'amor [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 04-11-2021 | Valoració: 10
Molt bé plantejat. Un poema ple d'imaginació i fantasia, que vessa profundament en els seus sentits dels enamorats.
Una abraçada...
l´Autor
201 Relats
1611 Comentaris
163729 Lectures
Valoració de l'autor: 9.90
Biografia:
From M'agrada escriure, sobretot poesia , i compartir amb vosaltres els meus poemes.
El meu correu és [email protected]