El xicot d'Arboke

Un relat de: Bonhomia

-No m'ho feu més, això.
-Què vol dir? Però qui s'ha cregut que és, vostè?
Al Bar Torrent, algunes putes es podien permetre el luxe d'escollir home i manera. Els que sempre tenien avantatge, és clar, eren els peixos grossos. Ells s'enduien la millor carn, les millors cuixes.
-Sam! Nen idiota!-. En Sam era el petit dels fills de l'amo, retrassat i lleig; qui el cridava era el segon germà, el del mig, cinc anys més gran que ell ( en Sam en tenia deu ). -Va, tontet! Porta'm una ampolla de whisky! Del Dhu!-. El Dhu era un whisky relativament suau comparat amb d'altres, però qui havia demanat la copa era el distingit senyor Cruspin.
-Té, George.
-Ara vigila la cuina, imbècil!- Dirigint-se al senyor Cruspin, en Dowly ( segon germà ) va murmurar: -Aquest segur que mai aprèn a clavar-la bé...-. Mr. Cruspin va tossir una mica sense necessitat i es va mirar uns segons en George, amb aires de superioritat. El que volia el germà d'en Sam era guanyar-se la confiança de l'home, com li havia manat el pare que havia de fer amb els millors clients si volia fer tirar endavant el negoci quan el vell ja no hi fos.
-No m'ho feu més! No heu pagat per això! A més vostè és lleig i vell.
-Miri, mossa: puc pagar per molt més del que li estic fent...
-Doncs pagui! Però abans de tot parli amb mi. Ja coneix les regles del bar.
-Aquest no serà sempre el millor lloc per una dama com vós. M'han dit que teniu disset anys.
-Si.
-Encara sou molt innocent per entendre que la vida no és fàcil per a tots.
-Encara no em pot tocar les cuixes... no... això a l'habitació.
En aquell moment entrava la mestressa:
-On és el meu marit, putes?
El senyor Cruspin se li va dirigir:
-Fa deu minuts era aquí a la barra. L'he vist pujar...-. El va interrompre en Sam:
-És al corral. M'ha dit que t'ho digués si arribaves.
-D'acord, Sam. T'ha insultat, en George?
-Quatre vegades des que has marxat, mare.
-George?
-Si?
-Vols fer el favor de demostrar que som una família responsable? Això no és una casa de putes.
-Si que ho és, mare.
-Em refereixo a aquí, aquí a baix, al bar, carallot. Lo de les putes no és problema teu. A veure si et trobo una feina decent, tros de mandrós...-. Es va dirigir al corral.
-Per fi apareix la senyoreta!-. Mr.Cruspin va alegrar la seva rugosa cara de vell farcit de diners.-Segur que per quatre duros em faries de tot, oi, boniqueta?
-Per quatre duros no.- La Lydia baixava les escales de les habitacions amb un noi jove que no coneixia ningú. Devia tenir l'edat d'en George. Els pocs clients que hi havien al bar ( només eren les sis de la tarda ) se'l van mirar amb extranyesa.
-Ni per vuitanta mil duros!-Va exclamar el xicot.
Tothom va riure.
-D'on has sortit tu, pallús?-Ara parlava el vell Frankie.
-No porto pistola, però amb els punys sóc perillós.-Era la primera vegada que el noi anava de putes. S'havia enamorat i es volia emportar la Lydia a casa seva. Ella tenia un any més que ell. Mr.Cruspin va tornar a parlar:
-Aquesta me la passo jo per la pedra abans de vint minuts, ximplet ignorant!
Hi va havar un moment de silenci. La Lydia va parlar-li al noi a cau d'orella:
-Si em treus d'aquí, et faré tot el que vulguis.
-Som-hi! Vell fastigós! A veure com baralles!-Es dirigia al vell Frankie, que de tots el clients era el que estava més gras i el que pesava més. Però no van tenir temps de res. La bala de Mr.Cruspin va atravessar el cervell del pobre xicot.
-D'acord.-Parlava Mr.Cruspin-. Ja coneixeu les normes. La policia està amb mi.-Tots van assentir.-Enterrarem el xavalet atrevit, i si algú pregunta per ell, ningú no en sap res. Qui parli tindrà la mateixa sort que el jovenet. Frankie, Lou, sé que esteu amb mi. Lydia, et pagaré tres mesures d'or si m'esperes dues hores, més el que vingui després. Et vull fresca.
La policia del poble sabia que això passava sovint. Li van dir a la família del noi mort, que era del poblat d'Arboke, que l'havien trobat amb una bala al cap a les rodalies. Preferien la corrupció que un sou normal.
Al cap de dos anys va passar el mateix amb en George, o sigui que la màfia va haver de matar tota la família i amb el bar tancat hi va haver un judici contra tres policies del poble. Van pagar la fiança.


Comentaris

  • Hola, xicot[Ofensiu]
    Unaquimera | 03-12-2006 | Valoració: 10

    Estava llegint altres relats teus, quan de cop he vist aquest títol... i no he pogut resistir la temptació!
    M'explico: per aquesta zona on visc jo hi ha una manera de dir a algú que s'està enrotllant molt que consisteix a deixar anar en quan ho permet una pausa " Quina història: com la del noi d'Arbeca!"
    Comprendràs ara com he vingut a parar fins aquí i he trobat aquest conte tremendista, ple a vessar de personatges i de temàtiques convergents ( sense connotacions polítiques, ei! ) que m'ha deixat bocabadada... i somrient!

    He de tornar, queda clar! a més, la teva producció creix i creix i ben segur m'estic perdent lectures molt especials... Fins aviat, doncs!

    De moment, espero que t'arribi de part meva una abraçada ben forta i ben fresca, sense fiança,
    Unaquimera

l´Autor

Foto de perfil de Bonhomia

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

515402 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.