EL VETERINARI

Un relat de: PERLA DE VELLUT


EL VETERINARI



El Frederic era un xiquet que vivia amb el seu pare, en Joan, en una granja amb molts animals. Ell volia als animals i els animals el volien a ell i son pare estava molt cofoi. Un dia el Frederic el va dir a son pare que volia ser veterinari i aquest li va contestar:
- Fill, per a ser veterinari deus estudiar molt i amb perseverança i a més moltes coses més. Has de treballar bé totes les assignatures.
Però el Frederic tenia un bon problema i era que sols anava al col·legi el dia que tocava i el que a ell li agradaven, certes assignatures. El seu pare li parlava i li castigava, això no obstant, no aconseguia que el Frederic fora al col·legi cada dia i estudiés amb més ímpetu.
Son pare, pensant un cert dia, se li va ocórrer una idea i li va dir al Frederic:
-Arregla’t, que ens n’anem a una festa d’animals que se celebra en el poble. I agafant-lo de la mà, se’l va emportar per un camí de clots i plans, turons i barrancs, de pujades i baixades.
El Frederic, quan anava pels plans i els turons, estirava son pare dient-li:
-Corre Papa que des d’ací es veu el poble i tinc ganes d’aplegar.
Quan baixaven a poc a poc, el Frederic cada vegada estava més cofoi i amb il·lusió de veure tots els animals que hi havia en la fira del poble.
Van aplegar i el passaren molt bé, aleshores son pare li va explicar a poc a poc:
-Escolta’m fill meu, has vist el camí per on t’he portat, fixa’t bé perquè serà també el que hauràs de recórrer per a aplegar a ser un bon veterinari! Deus d’anar cada dia al col·legi i treballar totes les assignatures, amb il·lusió, tant si t’agraden com si no t’agraden gens. – Des d’aquell dia el Frederic anava cada dia aquell col·legi, amb ganes.
Aleshores, el Frederic va començar els estudis amb molta assiduïtat.
Després en la universitat elaborà totes les assignatures que tenia per a estudiar. Anava a complir els divuit anys, faltaven pocs anys per a acabar la carrera. Als vint-i-tres obtinguí el títol. El seu tarannà fou efectiu.



Comentaris

  • Felicitats, Perla[Ofensiu]
    Neus Marín Cupull | 27-01-2022 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt el teu relat. Són molt bons consells els que li dona el pare al seu fill. Qui no ha volgut tirar pel dret?, i quan ens fem grans són nosaltres qui recordem que el camí que hem de recórrer no és sempre pla i ple de floretes, de vegades hi ha pedres, pedretes, i rocs de gran volum, així doncs ningú s'ha d'oblidar d'aquest consell.
    Molta sort.
    Fins aviat,
    Neus Marín

  • Força[Ofensiu]
    Miquel Seguí Cases | 20-01-2022

    Ostres, m'ha agradat molt Perla!
    Tenc un amic veterinari i es així, molt d'esforsos!
    Molt bon relat!

  • Lliçó[Ofensiu]
    Montseblanc | 20-01-2022

    Tot esforç té la seva recompensa. El pare fa bé d'ensenyar-ho al fill i fer-li veure que sempre hi ha sacrificis per obtenir els objectius.

  • Bonic[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 19-01-2022 | Valoració: 10

    Un relat nonic sobre com costa tot a la vida . M’ ha agradat molt . Ens llegim!

  • El veterinari[Ofensiu]
    Magda Garcia | 18-01-2022 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt aquest relat perquè efectivament tot costa i tot requereix un esforç! Moltes gràcies pel vostre comentari al meu micro-relat de la cassola. Salutacions cordials.

  • Dropos, però astuts.[Ofensiu]
    SrGarcia | 18-01-2022

    Això de només voler estudiar les assignatures que t'agraden és bastant comú. Alguns es conformen a treure un aprovadet pelat a les que els desagraden; són dropos, però astuts; això és el mínim que es pot fer.
    El pare va fer molt bé de donar-li una lliçó al fill, d'altra manera no hauria pogut ser veterinari i la seva il·lusió s'hauria perdut de manera lamentable.

  • Qui alguna cosa vol...[Ofensiu]
    helenabonals | 16-01-2022

    alguna cosa li costa. Al pare també li costa de fer que el fill estudiï! Però al final arriba a bon port.

  • Excel.lent relat.[Ofensiu]
    unicorn_blanc_del_bosc | 16-01-2022 | Valoració: 10

    M'agrada el teu relat. Està molt ben escrit. Aquest noi em penso que serà un gran veterinari. Té esperit i capacitats per a estudiar, en tot cas. Bé per ell.

    Està bé que remarquis que tenir objectius i finalitats és essencial en la vida, encara que també cal tenir esperit d'esforç. Cal lluitar.

    Llàstima que alguns pateixin malalties i tinguin com si fós una cama trencada...

    Bé, ens veurem, Perla de Vellut. :-)

  • Correcció i oblit[Ofensiu]
    Prou bé | 15-01-2022

    ...per tal que el fill....
    Ah! I sort

  • La sabiduria[Ofensiu]
    Prou bé | 15-01-2022

    ... del pare perceval que el fill arribi a ser allò que vol!
    Bon relat, ben explicat i ambientat. Has sabut transmetre un bell missatge!
    Amb total cordialitat

  • La tenacitat[Ofensiu]
    TerricheT | 15-01-2022

    La tenacitat del pare que li sap transmetre al fill, és el relat que he llegit, i és un valor que no sempre els pares sabem transmetre. Tu l'has fet tangible en el teu relat.

    Gràcies per la teva visita i les teves paraules al meu treballador. ;-)

    Ferran

  • Teoria o pràctica[Ofensiu]
    Solsona Bot | 14-01-2022

    M'agrada força el teu relat. És molt entranyable. Tots sabem que no n'hi ha prou amb paraules per a convèncer algú, i encara menys a un fill. El que calen són els fets, viure una situació, i en aquest cas el pare ha sabut transmetre molt bé els valors de la paciència, treball i perseverança. Felicitacions, t'has superat en aquest relat,

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament, entra a concurs.


    Gràcies per participar.


    Comissió XII Concurs ARC de microrelats

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de PERLA DE VELLUT

PERLA DE VELLUT

92 Relats

1678 Comentaris

62931 Lectures

Valoració de l'autor: 9.79

Biografia:
Soc Rafael Molero Cruz. Vaig nàixer a Cuevas de San Marcos (Màlaga), el dia 22 d'agost de 1953.
Vaig estudiar tècnic administratiu i batxillerat superior en Sevilla.
Em vaig presentar a oposicions com a Auxiliar de classificació i repartiment i vaig aprovar, sent la meua destinació a Vilanova de Castelló (València), en la qual he estat treballant com a carter trenta-vuit anys de servei. Actualment, estic jubilat des de l'any 2013.
Em dedique, en l'actualitat a llegir alguns llibres i d'obres poètiques, de diferents autors.
També a escriure i compondre poesies, que és la meua afecció favorita.
He obtingut premis literaris en valencià a Vilanova de Castelló, en els anys 1984, 1986 i 2003.

llamprmc@gmail.com


Rafael