EL TREN DE LES HORES

Un relat de: MariaM
Amb un no res Ha caigut la vesprada. Avui no hem vist el sol, però. La boira ha cobert les muntanyes i el pla, ens ha embolcallat dins d’un mantell espès i humit. I, tot pegat, m’he trobat davant d’un paper en blanc. L’hi he posat un títol. No és un títol qualsevol. Embolicats amb la boira, m’han arribat records del passat; venen amb tren, un tren que bufava quan era prop de l’estació.
L’estació era als afores d’un poble de Castelló. De petita, hi havia anat un parell de vegades amb la tieta, germana de la mare, a veure unes cosines. En tenien vàries, moltes, m’ho semblava a mi; la nostra visita, de “las catalanes”, era tot un esdeveniment. A cada casa on dinàvem, ens obsequiaven amb una paella, era massa per a mi.
La menja, forma part dels records, però, sobretot, les aventures viscudes amb la filla d’una de les cosines. Era un xic més gran que jo i tenia la seva colla d’amics i amigues. Amb tots ells vagarejàvem pel poble i rodalies, em divertia d’allò més. El poble, potser, degut a les meves fantasies, el veia com de pel·lícula de l’oest. La taverna de l’estació, em fascinava especialment.
Hi anàvem de tant en tant amb la colla a prendre’ns un refresc, això m’encantava! Als noiets els hi agradava, sobretot, la cambrera. Li trobaven un no sé què, en parlaven entre ells tot xiuxiuant. En aquella època, no me n’adonava pas gaire del què passava. Però, la tieta arrufava el nas quan li deia, ben contenta, que havíem estat a la taverna.
Va ser en el segon viatge, ja més grandeta, que ho vaig esbrinar. M’interessava el misteri de tot plegat i em decidí a preguntar-ho, directament, a la meva cosina. En aquell temps només veia misteri al desconegut, n’hi hagués o no. Avui, ho he reviscut, des d’un altre punt de vista, amb certa tristor. Històries desgraciades, de misèria, masclisme i d’una post-guerra inacabable.
La cambrera, es deia Paca. Se’n deia ja de petita; n’hi deien quan era la gran de sis germans. Orfes. Se’n digué, quan el tio Fulgencio li va oferir feina a la taverna. Necessitava altres braços per atendre la clientela, principalment, en hores punta; les hores del matí en què el tren recollia els treballadors de la colònia tèxtil, per deixar-los a la feina, i els tornava acabada la jornada.
La Paca s’havia format a la taverna de l’estació; el tio Fulgencio, n’estava prou satisfet. Era neta i treballadora, tractava bé els clients i els animava de bon matí amb paraules escaients, acompanyades del cigaló carregat i fumejant. El que no fallava mai era l’Alcalde.
I, entre gots de vi, cervesa ben tirada, entrepans i esmorzars de forquilla, va transcórrer l’adolescència de la Paca, fins fer-se dona. Una dona amb davantal i espardenyes, senzilla en les maneres, i atractiva “pa morirse”.
També jo l’hi trobava, de bonica i simpàtica, sempre tenia una paraula alegre per a mi, i pels clients que entraven i sortien de la taverna. Quan hi havia més moviment era en les arribades i sortides del tren, la qual cosa no era d’estranyar perquè, justament, estava situada a la mateixa estació. En el centre del poble, a la plaça de l’Om centenari, hi havia el gran bar del “casino”, aquell no els agradava tant als treballadors ni als nois de la colla, i el deixaven de banda.
De mica en mica, en vaig treure l’entrellat. El misteri s’acabà i s’endugué la meva innocència. La taverna no havia canviat d’aspecte, la Paca, sí. Tenia una noia del poble que l’ajudava en el servei de taula; mentre, ella estava darrera la barra, sense davantal; les espardenyes les substituïren unes elegants sabates de tacó.
M’hi vaig fixar quan, coincidint amb l’esbufec del tren, desaparegué rere la cortina i, just, es produí un moviment estrany, i ben coordinat, però. Aparegueren el tio Fulgencio i l’Alcalde. L’un es situà darrera la barra per atendre els clients i, l’altre, corria i descorria la cortina, segons les hores i el cas.
El tren i ell marcaven els “tempos”
Maleïda boira i maleïda cortina. L’una, perquè m’ha encerclat en un giravolt de pensaments. L’altra, perquè, de bell nou, m’ha recordat la pèrdua de la innocència.

Comentaris

  • EN LA PÈRDUA DE LA INNOCÈNCIA[Ofensiu]
    MariaM | 13-03-2021

    Sempre em fas quedar bé!
    Potser un dia no m'ho creuré. Però encara és lluny el dia.
    Gràcies! Salut.
    MariaM

  • suggeridor[Ofensiu]
    MariaM | 13-03-2021

    S'entén de més gran no pas en l'adolescència d'abans, Eren uns altres temps.
    Gràcies, Laura.
    MariaM

  • suggeridor[Ofensiu]

    Està molt ben escrit i sense expressar la situació, s'entèn perfectament tot l'entrellat.

  • EN LA PÈRDUA DE LA INNOCÈNCIA[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 07-01-2021 | Valoració: 10


    Un relat molt atractiu, eficient, tendre, decisiu, que m'ha agradat molt.
    Amb això de la cortina, els pensaments estan molt ben expressats.
    Saluts i que tingues bon dia.


    PERLA DE VELLUT

  • Maleïda cortina[Ofensiu]
    MariaM | 19-12-2020

    Quina alegria em dones. Ho has entès perfectament. Gràcies.
    Bones i creatives Festes.
    I un 2021 literari.
    MariaM

  • Maleïda cortina[Ofensiu]
    SrGarcia | 19-12-2020

    Un relat molt bonic; sense dir les coses explícitament, dóna a entendre tot el que vols dir. Maleïda cortina.