EL SOMNI

Avui he tingut un somni estrany. He somiat amb la meva tia ,germana de la meva mare que va morir fa vint-i-set anys molt jove de un tumor cerebral. La tieta era per mi una segona mare i la seva mort em va sumir en la tristor. Jo l' estimava molt i sis dels nou mesos quan esperava als meus fills els vaig passar al seu costat de hospital en hospital,dic sis potser varen ser més però al final va ser la meva mare qui acompanyava la seva germana fins a la mort, que va ocórrer al cap de quinze dies del naixement dels meus fills.
No cal dir que va ser un aconteixement agredolç , per un cantó contenta de veure la carona dels meus fills i desconsolada per la persona que marxava.
Avui he somiat la tieta, la tenia al meu costat, la veia i parlava amb ella, més tot era molt trist.
Jo ajudava a fer unes grosses maletes en les que omplia roba i llibres ,la seva gran passió també.
Jo li suplicava no marxés, que la volia al meu costat i ella deia: Nena saps que tinc de marxar no em puc quedar.
Jo l' acompanyava al aeroport i li deia Adéu amb la mà quan pujava les escales amb tres o quatre maletes i jo cridava,espera t'ajudaré a portar-les i ella deia. No, tens coses a fer, escriu escriu molt.
Llavors he despertat plorant amb una sensació de buit i pau molt estranya, ho explico aquí perquè no tinc a qui fer- ho. Gràcies per llegir.
Però us asseguro que he vist el seu rostre com si el tingués al meu devant i els seus ulls color de mel em miraven com quan era viva. La he trobat a faltar sempre .i sempre la recordaré.