El somni

Un relat de: Vicent Terol
En el meu somni recurrent, jo apuntava a la meua dona amb un revòlver i li engegava un tret. La matava. I ho feia sempre per darrere, disparant-li al cap des d’uns dos metres de distància.

Al principi no l’hi vaig donar importància. «Misteris de l’inconscient i vés a saber quins simbolismes», pensava. Tanmateix, a mesura que transcorrien les setmanes, aquesta escena onírica va començar a repetir-se amb major freqüència i de manera més intensa: parle d’intensitat per a referir-me a la sorprenent sensació de confusió amb la realitat que tenim, de vegades, quan acabem de despertar amb el regust d’algun malson. Fou aleshores quan, bastant obsessionat amb l’assumpte, ho vaig parlar amb Mateu, un d’eixos pocs amics amb qui comentes les preocupacions més íntimes.

—Vés espai —em va dir.
—A què et refereixes?
—Els somnis reiterats poden acabar tenint conseqüències en la realitat.

M’imaginava que el meu amic m’advertia que les representacions oníriques assenyalen problemes reals del nostre dia a dia, de manera més o menys metafòrica. Però ell anava per un altre camí:

—No, Vicent. No estic parlant d’interpretació de somnis. Vaig més enllà.
—Explica’t.
—Quan un somni es repeteix insistentment, el que allí ocorre pot desencadenar, automàticament, un efecte real. Parle per experiència.
—Què dius? Has estat veient 'Cuarto milenio' últimament o què? —vaig bromejar.

Però Mateu parlava seriosament. Vaig pensar que desvariejava, degut a algun trastorn provisional o a determinada medicació. Ell sempre ha estat en mans de psicòlegs i, la veritat, tenia molt mal aspecte aquell dia: se’l veia estranyament inexpressiu, amb un aire absent, i feia ulleres. Per curiositat, li vaig demanar que m’explicara la seua «experiència» relacionada amb el que jo li havia contat. Fou en va: apel•lant a la meua comprensió (què havia de comprendre?), em va dir que preferia, de moment, no entrar en tot allò, que era quelcom força desagradable.

Vaig decidir prestar una atenció especial a la meua relació amb Carme, tractant de detectar possibles problemes en potència (aparentment, tot anava bé). Després d’un temps, vaig començar a ser conscient que, alhora que la sentia cada vegada més distant, el somni recurrent anava reduint la seua presència durant el meu son. Un dia, vaig constatar que la meua dona ja no em parlava: vagava per casa, amunt i avall, sense mostrar-se enutjada ni tampoc contenta. Eixe mateix dia, em vaig adonar que l’espantosa escena onírica havia desaparegut ja per complet de les meues nits. Aleshores, una intuïció em va assaltar. Envaït per un terrible presagi, la vaig agafar d’un braç i, mentre cridava el seu nom —«Carme!!»—, vaig fer que es girara d’espatlles a mi: amagat, darrere els cabells, hi havia el forat de la bala al seu cap.

Comentaris

  • Excel.lent relat[Ofensiu]
    unicorn_gris | 11-09-2016 | Valoració: 9

    Pobre home, sempre somiant amb que mataria la seva dona, i al final inconscientment li pega un tret al cap. No és gaire alegre. Es un bon drama.

    Ens veiem!!

  • El somni[Ofensiu]
    aurora giménez padilla | 09-08-2016 | Valoració: 9

    Una història intensa, amb un final que sorprèn, cosa indispensable perquè un relat sigui efectiu. M'agrada, Vicent!

  • Uf, els somnis![Ofensiu]
    Materile | 08-08-2016 | Valoració: 10

    Un relat molt ben tramat, intens, que et manté amb molta tensió fins al final. Felicitats!!
    Procuraré escollir el tipus de somni que vull tenir cada dia.
    Materile (Maria Teresa Galan)

  • En Mateu[Ofensiu]
    tapisser | 29-06-2016 | Valoració: 10

    Et sents millor?
    Després d'haver culminat el teu somni (vull dir).
    De totes maneres, no deixis mai d'explicar-li les coses al teu amic Mateu, ell, si et veu sortir armat de casa, ens avisa.
    És un relat divertit, tots els somnis ho són quan estem desperts i els recordem.
    Una forta abraçada, ens seguim llegint.


    Albert

  • Difícil[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 29-06-2016 | Valoració: 10

    Interpretar els somnis és una feina molt difícil. Escriure sobre ells és una manera magnífica d'entendre'ls. Si més no, et deixes anar. M'ha agradat molt i molt. Una abraçada.

    Aleix

Valoració mitja: 9.6

l´Autor

Foto de perfil de Vicent Terol

Vicent Terol

127 Relats

380 Comentaris

103101 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Tinc un llibre amb 113 microrelats, editat per "El Toll". Es diu Capsa de bombons.

Fusió de fotografia i microfragments a microfragments.

Escrits variats i altres coses a L'aixeta.


Per contactar: surfinpop@gmail.com