El senyor banquer

Un relat de: Mercè Bellfort
El senyor banquer ja no les té totes quan es lleva de bon matí. En el precís instant de fer-se el nus de la corbata constata al mirall com el pinyol de la gola, li va amunt i avall, amunt i avall. No hi ha qui l’aturi! El cor també fa de les seves: aquest toc- toc exagerat l’acabarà ofegant i enviant-lo a l’altre barri, pensa, un barri infinitament pitjor que el seu, que és d’allò més senyorial amb tant de jardí i arbres fruiters i piscines i petits xalets addicionals al seu monumental casalot.

El senyor banquer, amb tots els anys que porta com a president del seu banc BEP o altrament dit, Banc Escanyapobres, és, als seus seixanta i llargs anys, un senyor amb les butxaques plenament folrades. Tota la vida no ha fet altra cosa que mostrar un alt interès a folrar-se.

El senyor banquer, amb l’empremta de la mà ben suada i estampada a la carpeta negra de pell noble, comença a percebre que aquells pobres que han estat mig adormits al llarg de tants anys ara han despertat de cop, farts com estan que se’ls hagi pres el pèl durant tant de temps.

El senyor banquer no les té totes quan posa els peus al carrer. I encara menys quan arriba a l’edifici central situat al bell mig de l’avinguda més magnífica de la ciutat comtal: la Diagonal. Un grup de ciutadans a punt de ser desnonats i un munt d’acompanyants solidaris exhibeixen pancartes contra ell i el seu banc. Criden fort el seu nom. Criden de ràbia i d’impotència. L’amenacen. El senyor banquer els observa des del desè pis. Els observa a ells i als periodistes que emeten la notícia. El coll de la camisa està ben amarat, i les aixelles regalimen fils repugnants de suor. Mira de convèncer-se que des d’allà dalt qualsevol problema queda empetitit, llunyà...

Aquesta nit, abans d’anar a dormir, farà números, revisarà la seva fortuna: ha de comprovar com està l’assumpte dels paradisos fiscals. L’ordinador traurà fum, molt fum i, miraculosament, li explotarà davant la seva cara d’estaquirot deixant-lo estabornit pels segles dels segles.

El “boom” que s’ha escampat com una ona volàtil pel cel de la ciutat esdevé esclat de vida per als escanyapobres que, qui sap si a través d’un comandament a distància esotèric- telepàtic, han premut amb gran encert un botó màgic que els ha apropat, afortunadament, a la glòria.


Comentaris

  • Estaria bé , oi? [Ofensiu]
    Annalls | 07-06-2013

    Però no serviria de res, els escanyapobres o malparits aquest cop l'han fet molt grossa, però son tants!! i a més es reprodueixen...
    Bona l'intenció
    Anna

  • Un fet quotidià, per desgràcia.[Ofensiu]
    brins | 27-01-2013 | Valoració: 10

    Com t'ho fas, Mercè, per brodar cada un dels relats que penges? Si no hagués vist el teu nom en aquesta pàgina, hauria sabut igualment que era un text teu. Aboques als teus escrits una barreja de gràcia, ironia i frescor que els fan inigualables.

    Moltes felicitats!!!

    Un petó,

    Pilar

  • Un conte.[Ofensiu]
    rnbonet | 18-01-2013

    Em sembla, xicona,que la teua història només esdevé 'conte'. I tant de bo explotaren ordinadors, i ferums i patums a les 'bankies'!!! Però no, els governs de torn decideixen altra cosa. I com que han estat 'TRIATS democràticament per una quarta part dels el·lectors -MAJORÍA ABSOLUTA!!!- creuen que 'manen' i ajuden els banquers.
    M'ha agradat molt la repetició inicial de cada paràgraf, que dona una força afegida al relat.

    Salut i rebolica per les terres del nord!

    PS. I a veure quan vaig a degustar el seitó en sal de prop les Medes. Se'm fa la boca aigua!

  • La caixa que esclata i fa bank![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 29-12-2012 | Valoració: 10

    Una vegada hi havia una caixa, que de tants bombons com menjava, va arribar un dia que la panxa li va a començar a tibar tant que, de cop, li va esclatar. Bank! Mercè, que passis unes bones festes, que tinguis un molt bon 2013 i que xerrar amb tu sempre és un plaer. Una abraçada ben forta i records de l'Olga.

    Aleix

  • crohnic | 23-12-2012

    Un relat molt apropiat pel concurs i, desgraciadament, de molta actualitat. Per sort, encara ens queda l'escriptura per fer pagar tot el mal que han fet aquests avariciosos que ens envolten.

    Espero que passeu unes molt bones festes de Nadal!! Una abraçada!! I molta salut!

  • una realitat[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 22-12-2012

    que ens apropa al conte de Nadal del Dickens, aquest banquer teu és com el vell avariciós senyor Scrooge del Dickens, però tot i que el somni del teu és més curt i intens, ja que li peta l'ordinador als narius.

    Ja que no paguen en la vida real, en la ficció els podem fer totes les marranades que mereixerien viure en persona, esperem que algun dia així sigui i tots aquests avariciosos paguin tanta ignorància i rancúnia com acumulen.

    Bon Nadal Mercè i família!!

  • Malauradament[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 22-12-2012

    és un tema molt actual.
    Precisament ahir jo pensava : Tots aquests "personatges " que estan fent la vida impossible a tanta gent, seran capaços de gaudir d'aquestes festes ? Tindran la barra d'oblidar tot el mal que estan fent ?
    Ja no em sorprèn la teva mestria a l'hora d'escriure, Una forta abraçada , estimada Mercè !

  • Em temo que això els succeeix als ‘bancaris’ [Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 19-12-2012 | Valoració: 10

    O sia als treballadors del sàtrapa, al que ja no li cal exposar-se a la justa ira, dels enganyats, traïts, i maltractats clients/persones

    ens ho envies a tribuna@guimera.info ?.

Valoració mitja: 10