El secret

En Mohamed contempla com la lluna plena es banya a la gorga. Ell no pot fer com la lluna perquè té molta por.
Tot just fa un parell de setmanes que ha arribat d’un dels camps de refugiats de la província de Tindouf per passar l’estiu amb una família d’acollida. Pel noi, que fa poc ha fet dotze anys, aquest viatge és la porta que l’ha de dur a un futur millor.
Mentre es deixa emmirallar per l’aigua negre del riu, li sembla sentir les rialles burletes dels nois del poble quan han descobert que no podia nedar. No sap qui li ha donat l’empenta però de sobte ha sentit com l’aigua l’embolcallava i l’engolia cap al fons de la gorga. L’aigua, tèrbola i glaçada, li ha paralitzat tots els músculs del cos fins que una força desconeguda l’ha empès cap a la superfície.
S’ha despertat damunt d’unes roques cobertes de molsa. Les mateixes roques des d’on ara mira la gorga solitària.
Tot d’una, en Mohamed veu com de dins del gorg emergeix una noia d’una bellesa extraordinària. Té els ulls de color verd maragda i una cabellera llarga fins els peus. Una túnica blanca cobreix el seu cos esvelt deixant entreveure unes formes harmonioses i elegants.
El noi se la mira embadalit mentre ella se li apropa zigzaguejant com una papallona nocturna d’ales blanques iridescents. La noia li agafa les mans i li confessa que ha estat ella qui l’ha salvat. És una dona d’aigua i viu amb les seves germanes en una gruta prop del riu. Si vol, ella li ensenyarà a nedar. L’única condició és que en Mohamed no ho pot explicar a ningú.
A partir d’aquella nit, i durant els dos mesos que en Mohamed viurà al poble, el noi es trobarà cada vespre amb la seva fada. Mica en mica la noia aconseguirà foragitar la seva por a l’aigua i en Mohammed aprendrà a nedar.
Quan acabi l’estiu, el noi tornarà al seu desert i content explicarà a la seva família que ja sap nedar, però el secret de la dona d’aigua el guardarà per sempre més dins del seu cor.