Cercador
El secret de l'Olimp
Un relat de: Magdala- Compartir:
Va despertar-me a les cinc de la matinada amb el somriure de les grans expectatives. Li havia dit que no l'acompanyaria, però ella estava convençuda que ho faria. Em coneixia prou bé. La por i els dubtes que sentia a l’estómac quedaven ofegats sota l’adrenalina i la curiositat.
La Carol, després de tres anys a Atenes, regirant llibres i furgant a la història, havia trobat el camí al clot dels Déus de l’Antiga Grècia, els morts no morts. Les ànimes dels vius no vius. Els textos parlaven de com les mansions de cristall on habitaven les divinitats havien estat destruïdes, i els grecs havien oblidat els seus deus.
L’indret es trobava a la cara oest de l’Olimp, amagat al darrere d’una boira espessa i perenne. El gran enigma era saber què hi hauria dins la fossa. El gran repte, arribar-hi.
Mentre l’escoltava em deixava arrossegar pel seu entusiasme. I allí estava jo, enmig de l'odissea, fent via amb una excitada Carol que no deixava de xerrar.
La vegetació va anar minvant i va arribar el moment en el qual les parets rocoses eren les nostres úniques opcions de camí. No era cap problema, ho havíem fet un munt de vegades.
Vam dormir quan vam veure la broma a prop, sota una gran roca que hi hauria col·locat la mateixa Gaia, la deessa de la terra, per a nosaltres.
De bon matí començarem a avançar dins de la boira, tan densa que ens obligava a cantar contínuament per localitzar-nos. Els músculs en tensió, en una ascensió lenta i cega, palpejant les pedres del voltant per tal de decidir on posar la propera petjada. Les cames fermes, que s’obstinaven a continuar, tot i que el meu cap m’insistia ja feia estona que girés cua. I de sobte, en aixecar la mirada, la porta.
En obrir-la vam quedar mudes davant la realitat: la gran cova, buida i silenciosa, convidava a buscar dins nostre qualsevol resposta. I què és exactament allò que estem buscant?, li vaig dir. I, tranquil·lament, va respondre'm: doncs una nova pregunta davant d’aquesta evidència.
La Carol, després de tres anys a Atenes, regirant llibres i furgant a la història, havia trobat el camí al clot dels Déus de l’Antiga Grècia, els morts no morts. Les ànimes dels vius no vius. Els textos parlaven de com les mansions de cristall on habitaven les divinitats havien estat destruïdes, i els grecs havien oblidat els seus deus.
L’indret es trobava a la cara oest de l’Olimp, amagat al darrere d’una boira espessa i perenne. El gran enigma era saber què hi hauria dins la fossa. El gran repte, arribar-hi.
Mentre l’escoltava em deixava arrossegar pel seu entusiasme. I allí estava jo, enmig de l'odissea, fent via amb una excitada Carol que no deixava de xerrar.
La vegetació va anar minvant i va arribar el moment en el qual les parets rocoses eren les nostres úniques opcions de camí. No era cap problema, ho havíem fet un munt de vegades.
Vam dormir quan vam veure la broma a prop, sota una gran roca que hi hauria col·locat la mateixa Gaia, la deessa de la terra, per a nosaltres.
De bon matí començarem a avançar dins de la boira, tan densa que ens obligava a cantar contínuament per localitzar-nos. Els músculs en tensió, en una ascensió lenta i cega, palpejant les pedres del voltant per tal de decidir on posar la propera petjada. Les cames fermes, que s’obstinaven a continuar, tot i que el meu cap m’insistia ja feia estona que girés cua. I de sobte, en aixecar la mirada, la porta.
En obrir-la vam quedar mudes davant la realitat: la gran cova, buida i silenciosa, convidava a buscar dins nostre qualsevol resposta. I què és exactament allò que estem buscant?, li vaig dir. I, tranquil·lament, va respondre'm: doncs una nova pregunta davant d’aquesta evidència.
Comentaris
-
esbalaïdor[Ofensiu]Homo insciens | 28-01-2021 | Valoració: 10
Un final esbalaïdor. Fer-se les preguntes encertades per trobar les respostes adequades és bàsic per trobar el secret de l’Olimp, i per a la vida diària. I com ens costa..., la meitat del temps estem en un bucle capficats en el problema enlloc de en la solució. Un bon relat!
-
Relat rebut[Ofensiu]Concurs ARC de microrelats a la Ràdio | 07-01-2021
El teu relat entra a concurs, gràcies per participar.
Comissió XI Concurs ARC
Ajuda'ns amb un donatiu
Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:
l´Autor
20 Relats
59 Comentaris
7785 Lectures
Valoració de l'autor: 9.82
Biografia:
Hola, em dic MagdaVaig començar a escriure fa una pila d'anys, després de participar en uns tallers d'escriptura creativa, encara que la meva afició venia de més enrere.
Tant se val. Un dia vaig decidir deixar-lo. Vaig pensar que mai no escriuria com els autors que m'agradava llegir, els autors que feien sortir màgia de les paraules i em segrestaven el pensament amb les seves històries.
Ha passat molt de temps i moltes vivències, i ha arribat el moment en el qual torno a deixar que les paraules surtin lliures, i incontrolables de vegades, i vagin fent i desfent al seu aire, per pur plaer.
lomomagda@gmail.com