El salvador de la pàtria

Un relat de: Llorenç Garcia

"Sóc la salvació de la pàtria. L'únic que pot dur endavant aquest país tan anorreat per la immigració descontrolada que està llevant-nos llocs de treball i fomentant la deliqüència. L'únic qui lluita perquè aquesta nació no s'esmicole en taifes controlades sota diferents formes de nacionalismes feixistes. Són aquest verins nacionalistes els que volen imposar el seu idioma local i discriminar la llengua comuna de tot el país. La parlada per cents de milions de persones arreu del món.
Sóc l'únic qui s'atreveix a clamar que l'islam és una gran amenaça que esdevindrà plaga. Una plaga que es proposa dinamitar la nostra cultura d'innegable arrel cristiana. No podem permetre que els nostres fills es corrompen en valors aliens i, per això, facilitarem l'accés a col·legis privats i religiosos.
Sóc l'únic qui es nega a anomenar matrimoni a la unió formada entre dues persones del mateix sexe. Que quede clar que el concepte MA-TRI-MO-NI té un caràcter mil·lenari que la minoritària població homosexual no pot gosar deslegitimar. I és que estem tips d'un govern que pareix que oblida les majories en favor dels interessos de peces diminutes d'una societat cada dia més degenerada."
Aquell polític de barba florida acabà el míting exhibint esposa i fills, tant ella com ells amb un somriure de blancor enlluernadora. En eixir del local, tota la família restà en silenci dins el cotxe. Deixà la parentela a l'hogar, ubicat al si d'una urbanització de luxe, però el mandatari conservador continuà conduint cap a un hotel de quatre estrelles. Allí un prostitut marroquí l'esperava en una de les cambres proveïda d'un joc de joguines allargades sobre una tauleta i un vestit d'encaix vermell ben dins l'armari. El salvador de la pàtria accelerà el vehicle delerós d'experimentar quotes de plaer "estratosfèriques".

Comentaris

  • Sembla ben acceptat[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 06-12-2010

    el teu discurs, que et sembla propi. Però la realitat supera la ficció, i ja està el del bigoti que sembla que t'ha llegit el relat, tot i que no sé si també té un amant morisc, que ben bé, ja podria ser, i fora un secret ben important si algú el descobrís.

    Bon relat Llorenç!


    Ferran

  • Secrets d'inmoralitat[Ofensiu]
    umpah | 05-11-2010

    Jajaja

    no vas desencaminat no !!
    Descrius el discurs amb molta precisió i fa por ehh, i el pitjor de tot és que aquests tipus de discurs són tan antics com actuals i continuen funcionant. Uff

    SALUT i SORT

l´Autor

Foto de perfil de Llorenç Garcia

Llorenç Garcia

87 Relats

315 Comentaris

108332 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Vaig nàixer a Yecla, terra cèlebre pel vi de la qual vaig ser collita del 1979. Hi vaig viure una infantesa un tant anodina per a un nen, però molt enriquidora en el meu fur intern.

Quan el mil·leni anava agonitzant, vaig traslladar-me a la ciutat de València on, amb l'excusa d'estudiar a la Universitat, vaig aprendre a fer-me adult si bé aquest procés no sé si arribarà a completar-se algun dia satisfactòriament... A València també vaig anar nodrint-me del devessall de sentiments i experiències de persones que l'atzar m'oferia.

També vaig descobrir les excel·lències de la llengua i literatura en català que acabaren formant part del meu esperit rere haver sigut criat en un ambient culturalment i idiomàticament castellanòfon. Efectivament, Mercè Rodoreda i Martí i Pol entre altres em van arrabassar el cor.

"Relats en català" va suposar una afortunada troballa dins del meu vagarejar per la xarxa on puc soltar les regnes que retenen tota la gamma de sentiments que bullen dins de mi.

Gràcies.

Llorenç Garcia

el meu blog