El salmó conscient

Aquell salmó no gosà dir als altres que es trobava malament, tan carregat de plom. Ho va fer per no carregar-los. Amb aplom, aguantava. La seva consciència, per algun motiu, era més elevada (per això patia més). Caldria anar amb peus de plom (bé, amb aletes) per tal de no ofendre si enviava missatges a l'univers com ara:

-Feu que tanquin les piscifactories. Ens atipem de merdeta que fa mal a qui se la fot. Des d'erupcions a fetges més inflats que els de les pobres oques per a foie (que també tenen què dir, becs ben oberts, molta veu pròpia).

Ignorava que seria llescat per a fer a la brasa i que els residus serien destinats a fer pinso per a gats de gent de semi-upa.

Ignorava que les oques li farien una icona quan no fossin oques, és clar i no anessin descalces o hi anessin més.


Com desconeixia, aquell salmó, que en un futur atemporal el seu exemple esdevindria un salm força tingut en compte.