El retorn del marxisme

aquestos neoliberals: ara intervenen tant com Chávez, Morales o Lula junts quan fa no res els deien de tot.

Tal vegada caldria tornar a plantejaments keynesians, a programes socialdemòcrates que puguen assegurar la permanència de l'Estat del Benestar. No sé, de fet hui ningú -ni els entesos en la matèria-saben per on eixir del pou sense fons on els mandamassos ens han ficat.

Òbviament és un tema viu. Quasi roent. No comparteixo massa algunes afirmacions, que em semblen una mica tòpiques. Però tot i això, cal pensar i estar desperts en una època en la que ens van ficant idees dintre el cap com si fossin el més natural del món. Com per exemple que entre tots hem de pagar els plats trencats dels rics. Boníssim!
Ahir la borsa va pujar i els inversos somreien satisfets. Molt bé. Perquè dels diners públics -els teus i els meus- ha sortit un salva-vides. Suposo que quan a mi em vagin malament les coses podré trucar al Solbes, o a Gaesco, perquè m'ajudin a reflotar.
Celebro el teu article, per tant. Com a mínim diem les coses clares.
El que no comparteixo és que el socialisme no serveixi: la prova que és més necessari que mai la tenim ara i aquí.
Si enlloc de privatitzar tant haguessin nacionalitzat una mica, ara tocaríem una altra cançó. En tot cas: a l'Amèrica llatina ho tenen clar, i els països que es desperten saben que cal privatitzar les coses bàsiques. En Chávez és un tipus curiós, però sap què es diu i què es fa. Que se'n riguin tant com vulguin, però els ha posat les coses sobre les is. I ara a Venezuela els pobres tenen escola. I a l'Equador, i a Bolívia.

El sistema capitalista o mode de producció capitalista ha estat víctima d'ell mateix, de les contradiccions que ha generat; en això si que ha estat encertat el marxisme, però no en el sentit que una classe - els treballadors - suplantarien en el poder a una altra, els burgesos.
(L'expressió política de la classe treballadora es converteix a la seva vegada en casta dominant i ho impossibilita)
Fonamentar un sistema en la cerca de l'interès individual, o més ben dit, més que en l'interès, en la cobdícia, és fer volar coloms.
Tot i que el capitalisme ha tingut una forta sotragada, per desplaçar-lo cal una força - un grup humà - que sigui capaç de tenir la hegemonia social i mentre no hi surti, seguirem igual.
Les mesures per reformar el capitalisme aviat seran mixtificades per poder tornar, com l'addicte al seu vici.
La sol·lució al capitalisme la tindrem el dia que tothom vulgui ser president de l'escala gratis!

Els relats com el teu, avui, son com trets de la ma d'un periodista, si llegim un diari ens diria alguna cosa semblant, si mirem la televisió també, aquests temes donen per escriure molt i molt... llàstima que no siguin de ficció, que podriem dir que son bons temes, però que gràcies a Déu que no ens toque d'aprop. Però ara només podem dir, tu ho saps explicar!