El punyal

nostre hi trobarem segur l'amor, la passió i la tendresa que falta a la resta del món. El problema és que la falta d'amor i de passió d'aquest món infernal intenta evitar que recordem que ho tenim.

Cal riure, plorar d'emoció, jugar... VIURE LA VIDA amb intensitat perquè no sabem què ens depara la mort. I si és més infern?

Carpe diem!

Molts petons!

Anna

Ens ensenyen la tragedia, a tenir por, a patir,
però jo dia a dia intento pensar que quan arribi el moment doncs ja m´emfrontaré.
En realitat tot comença i tot acaba, lo bo, lo dolent, la vida.......tot té principi i final, però entre que comença i acaba i ha molt per sentir, per viure per riure, per estimar, per deixar que ens estimin per obrir-nos, no et tanquis mai, dona tot el que tinguis, segur que hi ha molta gent que necessita de tu. Fixa´t nosaltres per exemple, necessitem de tu, llegir-te, sentir-te viu, comentar amb tu.

La vida, per molt que ens la mostrin amb tanta pena i tragedies, que hi ha evidentment, però gaudeix del que tens en aquest moment. Gaudeix del que té vida. Contempla el mar, tu que pots crear...crea... Un escrit, una canço..........

T´envio un petó amb la força d´una punyalada però amb l´impacte de la brisa del mar