El problema català

Home, deixant de banda qui són els politics o què volen, la resta és ben clara, perquè la independència és un dret, és així de senzill. És a dir que és irrellevant si a Catalunya hi ha o no hi ha precedents o si Esquerra està domesticada o si Reagrupament es disgrega o si el Barça pot donar experiència política, tot això és irrellevant davant del dret d'un poble.
Entenc les teves reflexions i preguntes, sempre és bo pensar i les teves són preguntes escaients. Tanmateix, sóc del parer que l'excés de cavilacions en aquest moment poden ser contraproduents. Hi ha moments per pensar i moments per actuar, i som al moment d'actuar.
Aquí al Canadà, on visc, dono classes de cultura catalana (en anglès) a la universitat. Aquests darrers anys m'he concentrat força en el tema de la indepèndencia de Catalunya -després d'explicar als estudiants tota la història de Catalunya/ Països Catalans- i en acabar el curs, a l'examen final, els estudiants han de respondre amb precisió, exemples i bona argumentació (unes 5 pàgines) una pregunta sobre el dret a l'autodeterminació dels catalans. La pregunta la canvio una mica d'un any a l'altre però, si fa no fa, el quid de la qüestió és el mateix. La gran majoria dels estudiants ho veuen claríssim: Catalunya ha d'independitzar-se d'Espanya. No en dubten ni una mica i tenen prou arguments per defensar-ho. Enguany i a tall d'exemple, aquests nois i noies van seguir amb gran interés les consultes del 13 de setembre i del 13 de desembre, perquè així ho van voler, i molts ja havien fet la classe l'any passat. I sempre es queden molt parats en descobrir que hi ha catalans que dubten o que no tothom parla català a Catalunya o que hi ha catalans espanyolistes; no ho poden entendre.
Trobo que la informació a nivell internacional, com ara al Canadà, és molt important per tal que ens facin costat i per tal d'aconseguir el que ens proposem, més, potser i tot, que els nostres precedents, les domesticacions, disgregaments o experiències polítiques de casa. Si quan mirem endins el panorama ens deprimeix, mirem cap enfora.
Una abraçada i ànims,
Shaudin

No hi ha qui s'aclarisca en aquest país nostre...
Imagina't si et trasllades al sud del Gran Riu (rnbonet dixit).
Bo, la veritat és que ací no hi ha cap problema, sobretot pels de sempre. Ací el problema el tenim i ben magre, els quatre gats que volem un altre model de País, que no pas la "comunitat pepera"... Amb el NO-DO de Canal 9, La Copa Amèrica dels collons, la F-1 i tots els "eventos" que estan suplint les veritables mancances (Cultura, Sanitat, Educació, etc.)
Amic astrònom:
Una forta abraçada des de la comarca de l'Horta del País Valencià!

FRANCESC

Crec que només els catalans que sentim que som una nació tenim ben clar qui som i on volem anar. Els problemes vénen de la mà dels mateixos polítics: els de casa per no aclarir-se gaire gens amb les seves creences i, els altres, per tenir-les massa clares. Els segons que són els més perillosos sempre posaran pals a les rodes per evitar un futur com molts voldríem: no dependre mai més de l'estat espanyol.
Un bon article que m'ha convidat a expressar la meva opinió, segurament molt simplista i naïf, però molt sentida.
Tinc la sensació que el DdG et farà espai molt aviat.
Una abraçada, copernic.

Mercè