EL PERSONATGE DE LES MIL CARES

Un relat de: MariaM
Anit no podia dormir i en sé els motius; la cita que havia tingut amb un personatge inefable. No trobo etiqueta que el pugui definir. Ha estat entregat al gènere artístic al qual ha dedicat la seva vida. La trobada, virtual, em va sacsejar, va remoure una part de la meva. La intranscendent, que no tingué altre recorregut que passar-m’ho bé, fer amics, alguns d’entranyables, i prou.
El que ahir en la conversa se’m feu evident, és el per què m’agradava o vaig dedicar tantes nits, i dies i hores, a aquella activitat. L’ insomni ha estat ple de la nostra conversa. Certament, ell ignorava la meva presència, però, jo l’observava, no em passava per alt ni un dels seus peculiars somriures, l’expressió del seu rostre, de la seva mirada, de les seves mans; amb tot plegat, les paraules sobraven.
No el va demanar, però, en algun moment determinat me l’imaginava prenent, pausadament, un mate. El veia davant meu i em tenia fascinada; la seva versatilitat, sobretot. Versatilitat pel que fa a vestuari, a les mil personalitats en què es transformava, només amb el canvi d’un “sombrero”.
Vàrem riure quan li vaig dir que l’envejava, a ell i als seus barrets. Em mirà amb aquella caiguda d’ulls, curulla de tendresa i picardia. Si bé ara és gran, ha embellit amb dignitat; m’han passat com en una pel·lícula, imatges d’aquells temps, per a ell, de glòria. Versàtil i alhora conseqüent, amb ell o amb els personatges que havia creat, que portava amb la mateixa dignitat que avui en la nostra trobada virtual.
De l’encontre n’he tret la resposta que sabia i ara ratifico. Senzillament; durant més de deu anys vaig estar enrotllada en un grup de teatre “d’aficionats”, i certament, que d’afició i entrega per “amor a l’art”, n’hi havia amb escreix. La resposta és crua i dura: necessitat d’ampliar el que duia dins. No en tenia prou amb una vida rutinària i el teatre em donava l’oportunitat de viure’n d’altres
Mai, però, cap dels meus personatges van tenir el glamour, de l’ Ángel Pavlovsky.

Comentaris

  • Bon homenatge[Ofensiu]
    Naiade | 23-03-2022 | Valoració: 10

    Un relat extravagant, que et transporta de manera divertida del present al passat que no t'esperes. m'ha agradat

  • Originalitat: [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 17-03-2022 | Valoració: 10

    Hola, MariaM, un relat molt entretingut i a la vegada molt original, on el teu personatge amb un canvi de "barret" és un personatge de mil cares.
    Enhorabona i sort.
    Gràcies per la teua visita als meus relats, on em dones la teua bona opinió. Tant al de "Els cotxes", com "El veterinari".
    Una abraçada...

  • Tot un personate[Ofensiu]
    Prou bé | 16-03-2022

    Bon relat homenatge!
    Sort
    AMB total cordialitat

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament, entra a concurs.
    Gràcies per participar.

    Comissió XII Concurs ARC de microrelats