El nostre bressol

Ser cavaller és ser educat;
ser company és ser considerat
et retorne, sense reformar, però ampliat,
comentari de 2-5-06 al meu relat,
aquell que diu: "Exactament el nit abans...":

"Els desitjos carnals de la sang i dels dies... l'enveja, la crueltat: tot es veu reflectit en cada petit imperi individual. És visible com l'aire, com les espurnes del timoner cremat, com el comandant menjant-se una barretina per sopar, com la cuinera masturbant-se d'amagat, com l'herència de la por al pecat. És dur i insostenible. Per això estem condemnats al sexe fals, fora de temps, fora de lloc, agradablement anàrquic però ferint tota la carn del globus terraqui i així i com tal, com sempre,ferint ànima i escala cap al cel. A sota ja no queda res. Van pujar a buscar menjar a dalt i no van tornar. El cel i l'infern s'han confós per culpa del dubte dels qui hi militaven, tant en l'un com en l'altre. No hi ha culpables ni innocents. Tot és ben bé igual. Massa tard ens hem adonat que primer va ser la robòtica abans que la natura".

Salut i rebolica!

dóna molta pau aquest poema teu Sergi, és un poema ple de màgia i de delicadesa.

Jo, en el meu poema que parlo de la ma plena de moltes coses, no estava trista.

Volia expressar que és amb la ma que intentem copsar les coses, acaçar el possible i l'impossible i que la vida juga amb nosaltres fent que ens dóna el que no ens dóna, o sí, ves a saber...

Tot amb tot agafem-nos ben fort al:

"somriure de la vida"

"un cant d'alegria"

dels que tu parles tan encertadament.

Una abraçada Sergi!

Rep el meu amor transformat en joia.