El món als seus peus (poder)

Un relat de: copernic

Finalment ho havia aconseguit. Havia estat molts anys esperant aquell moment. Ara els somnis infantils se li acomplien. De sobte, un rampell de dubte li va venir a la ment, una cabòria que no era nova. En els darrers anys havia anat prenent forma torturant-lo, neguitejant-lo, impedint-li dormir amb placidesa per les nits: I si no estava preparat pel càrrec?. Ràpidament rebutjà aquella idea com feia sempre: Autovalorant-se per la seva capacitat de treball, per la immensa feina feta a l'ombra, per la quantitat de propostes que havia presentat. Com no podia estat preparat per la responsabilitat que anhelava des de que va entrar en aquell lloc convertint-se en el seu nou president?.
Mentre s'ajustava el nus de la corbata davant el mirall de l'ascensor el sobtà un altre dubte, un rosec que el consumia des de feia uns dies. L'assaltava la idea que un cop complerts els seus objectius, aquests no li semblessin prou engrescadors, prou satisfactoris per a ell. Encara no ostentava el càrrec i ja li semblava poc. Es consolà pensant que a molta gent cridada a exercir alts càrrecs devia passar-li el mateix. Ja s'hi acostumaria. Li esperava molta feina, una feina que no li deixaria temps per pensar.
El soroll arrossegat de la porta de l'ascensor el va tornar a la realitat. Allà estaven tots. La reunió va ésser freda i ràpida: L'únic punt de l'ordre del dia era el seu nomenament. Ningú va posar objeccions. Quan en va sortir i tornà a agafar l'ascensor ja era president.
En arribar a casa seva va pujar a les golfes. Des de la finestra va contemplar com el sol es ponia. Allà a baix els llums de la ciutat s'havien encès i els cotxes deixaven esteles de llum blanques i vermelles. El nou president de la comunitat de propietaris va sentir en aquell moment el món als seus peus.

Comentaris

  • Doncs...[Ofensiu]
    Clar de lluna | 23-02-2008 | Valoració: 10

    ...molt bo! Sense enganyar-nos ens mostres un personatge ambiciós, amb dubtes i inseguretats, ens fas pensar directament amb un alt càrrec d'empresa, imaginem ja un gran sou, ... Algú que vol més i més... El final, inesperat totalment, president de la comunitat de propietaris!!! Molt bo, de veritat!

    Si no és molt demanar-te, me'n recomanes més?

    Un petó!

  • Petit gran poder[Ofensiu]
    Unaquimera | 01-03-2007 | Valoració: 10

    Ja et vaig dir que tinc els capítols de la teva novel·la a mitges, però en veure els microrelats no he pogut resistir la temptació: sort que he vingut cap aquí!

    Un text molt bo! No sé si serà el que han triat pel llibre ( per cert: enhorabona! ) però seria mereixedor: ajustat al tema, ben escrit, bons recursos per no enganyar sense mostrar, crític sense arribar a la crueltat, amb un polsim d'ironia sense passar-se ridiculitzant el fet humà, un flaire tendre que no arriba a embafar... bona barreja d'elements!

    Ha estat un plaer! Tornaré...

    Ara, però, aprofito per enviar-te una abraçada poderosa ( però sense ofegar, ei! )
    Unaquimera

  • Lilith | 20-02-2007

    M'ha agradat la manera com has plantejat el relat, des del meu modest parer el trobo impecable en la forma, es fa amè, volia continuar llegint per saber que coi li passava a aquell home que l'ascendien i semblava que volés quelcom de més, l'has humanitzat molt bé. El moment final quan està a les golfes el trobo màgicament cinematogràfic. Una abraçada.

  • transmets[Ofensiu]
    gypsy | 03-01-2007 | Valoració: 10

    al personatge una gran humanitat.
    Ben bé podria ser el nou president d'una empresa i seguiria essent tan fràgil i insegur, com tu l'has dibuixat, sense estridències.
    Que acabi essent el president de l'escala, a mi encara em fa adonar de que tothom s'assembla més del que es pensa, i en el primordial tots som i sentim igual.

    Molts petons astrònom!!!

    gypsy

  • Un gir final...[Ofensiu]
    rnbonet | 02-01-2007 | Valoració: 10

    ...que no esperava.
    I això que intentes donar pistes des del principi, amb els tocs irònics i humorístics... però exactament aquixa "presidència" és totalment sorpresiva (es pot dir 'sorpresiva' en català?)
    Bo, xicot. Bon any que comença! I molta salut acompanyada de la pertinent rebolica!

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de copernic

copernic

338 Relats

1182 Comentaris

389351 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Per qüestions de feina he hagut d'interompre la meva producció periodística i literària. Després del tsunami i amb l'aigua al seu lloc torno a començar: Déiem ahir...