Cercador
El meu somriure
Un relat de: Llorenç Garcia- Compartir:
No sé com ni perquè
t'has entestat a ajocar-te al meu rostre.
No sé com has aconseguit endreçar
un port habitat per incerts vaticinis.
un present llançat a la deriva.
Rere tantes pluges
vessades sobre terreny erm,
com has pogut foragitar tantes ombres?,
com has pogut instal·lar
la lluentor de l'arc de Sant Martí?
Si has pogut alliberar-me,
jo vull lliurar-me,
encadenar-me a tu
amb argolles de llum.
Vull allotjar-me
a la teua plàcida presó,
on encara la Lluna traspua passió
però delinea el destí
amb processó de confiança.
Fon-te amb mi fins que,
somriure tots dos,
puguem aspergir arreu
gotes de rossada inflamada
amb cadència de poesia retrobada.
Comentaris
-
bell poema[Ofensiu]Galzeran (homefosc) | 08-12-2009
ple d'imatges i de bon ritme on les sensacions s'entrellacen amb les intencions diàfanes. Un món gairebé oníric i preciós.
Segueix creixent.
Felicitats
Ferran
-
ni domino[Ofensiu]ANEROL | 03-08-2009 | Valoració: 10
la llengua, ni sóc bona comentarista, però, al meu parer, havent rellegit el poema diverses vegades, l'he gustat, l'he paladejat; l'he llegit en veu alta, el ritme perfecte d'una declaració sensual, amorosa, ple de belles imatges, armoniós. Sincer, preciós
l´Autor
87 Relats
315 Comentaris
108381 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91
Biografia:
Vaig nàixer a Yecla, terra cèlebre pel vi de la qual vaig ser collita del 1979. Hi vaig viure una infantesa un tant anodina per a un nen, però molt enriquidora en el meu fur intern.Quan el mil·leni anava agonitzant, vaig traslladar-me a la ciutat de València on, amb l'excusa d'estudiar a la Universitat, vaig aprendre a fer-me adult si bé aquest procés no sé si arribarà a completar-se algun dia satisfactòriament... A València també vaig anar nodrint-me del devessall de sentiments i experiències de persones que l'atzar m'oferia.
També vaig descobrir les excel·lències de la llengua i literatura en català que acabaren formant part del meu esperit rere haver sigut criat en un ambient culturalment i idiomàticament castellanòfon. Efectivament, Mercè Rodoreda i Martí i Pol entre altres em van arrabassar el cor.
"Relats en català" va suposar una afortunada troballa dins del meu vagarejar per la xarxa on puc soltar les regnes que retenen tota la gamma de sentiments que bullen dins de mi.
Gràcies.
Llorenç Garcia
el meu blog