Cercador
El metro fantasma.
Un relat de: Joan ColomQuan finalment entrà a l'estació li semblà que tots els vagons anaven buits, fins que el comboi s'aturà i ell s'adreça a la porta més propera. Mentre accionava la maneta veia clarament, pels vidres, que rere la porta no hi havia passatgers. Però llavors s'esdevingué un estrany fenomen: a mesura que les fulles corredisses se separaven, aparegué l'interior pleníssim de gent, i li costà empènyer aquella multitud atapeïda per fer-s'hi un lloc.
Quan es tancaren, s'adonà que els passatgers estaven com les sardines al barril, tots amb el cap cot i sense parlar. La massa era tan compacta que formava un bloc, i el bloc no es va moure en arrencar ni tampoc amb les fortes accelerades que s'anaven succeint. Passaren, sense parar i cada cop més ràpid, per una dotzena d'estacions, i després l'únic indici de moviment era la frenètica desfilada de llums de senyalització del túnel, que es deixaven veure un instant, com flaixos, i la força inercial transmesa pels veïns situats a la banda del sentit de la marxa. Fou aquesta força, que a estones semblava empenye'l cap amunt, que li creà la sensació que el túnel davallava?
No era pas creient, ell, però es preguntà si allò era un viatge al centre de la Terra... o un descens als Inferns.
Aquest relat ha estat presentat al RepteClàssic DCCXCII (tema: RERE LA PORTA) i consta de 250 paraules, cap d'elles "corredor", "habitació" ni sinónims, segons el comptador de Microsoft Word.
Comentaris
-
Ficció o realitat?[Ofensiu]llpages | 04-12-2024 | Valoració: 10
Sovint, agafar el metro a Barcelona és reproduir fil per randa el que està descrit en aquest inspirat relat. Proveu d'enquibir-vos en un vagó que va cap al camp del Barça quan falten minuts per a què comenci el partit, patireu de valent! Realitat a banda, si l'autor ha volgut transmetre angoixa al lector, doncs ho ha aconseguit del tot. Bona feina, Joan!
-
L'infern[Ofensiu]SrGarcia | 02-12-2024
Aquest relat m'ha fet recordar un de la Montseblanc on també anava a l'infern, però en ascensor. El relat és molt suggestiu, comença per una situació ben quotidiana i es va fent tèrbol progressivament.
És una troballa la seva ambigüitat, resta obert a moltes interpretacions possibles, sense que cap domini sobre les altres: qui són els passatgers?, que hi ha al final del viatge?, és tot una al·legoria o una experiència real?
Un relat de misteri molt ben portat, una atmosfera tèrbola, plena de possibles significats.
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Vint nanoocurrències sobre LUCIDESA.
- Va de marques.
- Nadal, també Dia dels Difunts.
- Una instància.
- Vint nanoocurrències sobre HIPNOSI.
- Cramer contra Cramer. [temps real de lectura : 16 minuts].
- Vint nanoocurrències sobre NOUS RECOMANATS EDITORA.
- Elena Francis, anys cinquanta.
- Vint nanoocurrències sobre PROFUND SECRET.
- El nombre e i la mare que el va parir. [temps real de lectura: 34 minuts]
- El metro fantasma.
- Vint nanoocurrències sobre PEL FORAT DEL PANY .
- Metàfores.
- Revetlla de cap d'any.
- Vint nanoocurrències sobre LA NIT.