El mestre

Un relat de: llacuna

El Mestre

Hi havia una vegada un mestre que no actuava com els altres mestres, així doncs era l'únic mestre que aplicava els seus coneixements d'una forma diferent. De fet, no sabia ni perquè li deien mestre, bé, potser perquè tenia els estudis que li vinculen a aquest món, però ell sempre preferia dir que la seva feina era la de guia de coneixements. Havia llegit i encara llegia molts llibres a la seva vida, molts més que els que la carrera li havia demanat,per tal d'explicar als nens i nenes com ser el màxim de lliures. Era professor d'història i de llengua, que són les úniques assignatures, des de les quals ell es veia capaç de transmetre la llibertat als alumnes, tot i que evidentment que hi havia més assignatures des d'on es podia transmetre l'esperit llibertari, però ell en coneixia aquestes.
Quan arribava a la classe duia el llibre de text a les mans, però en comptes de dir als alumnes que obrissin els llibres per la plana "x" i que un d'ells comencés a llegir. Deia bon dia a tothom, deixava el llibre sobre la taula i amb moviments lents, es recolzava a sobre de la taula i es quedava mirant els alumnes. Tothom feia silenci i se'l mirava. De sobte, començava a sentir-se alguna rialleta en un racó, llavors el professor somreia dolçament i demanava a la persona que havia rigut que tingués l'amabilitat de compartir aquella idea que li havia produït el riure amb la resta de la classe. Els xiquets i xiquetes poc acostumats que estaven a aquestes coses, s'intentaven tapar els uns als altres per tal que no se sabés qui havia rigut, aleshores el professor demanava si us plau de nou, que li expliquessin què era tant divertit amb un to molt reflexiu i profund, i afegia que la vida era molt seriosa i que totes les idees que fessin somriure eren benvingudes.
Així de mica en mica, els nens començaven a parlar, un explicava que la seva mare li havia esbroncat per fer taques en un treball de dibuix i li havia fet avergonyir-se, una altre li deia que la seva mare li havia estirat de les orelles per defensar-se d'un company que li pegava, un tercer explicava que el seu pare li havia donat 1 euro per haver tret un excel·lent. Un altre deia que l'endemà a la televisió havia sortit una dona nua. I una altra que també a la televisió, hi havia sortit un combat entre palestins i israelians.
El professor se'ls escoltava i concloïa, així avui voleu parlar del sentiment d'avergonyiment quan no fem les coses perfectes, de la legitimitat de defensar-se, de si ens ha de produir felicitat pagar els resultats amb diners, de la sensacions que tenim quan veiem algú nu, i dels enfrontaments entre palestins i israelians. Bé, tot això es pot relacionar amb algun fet històric, perquè són situacions irresoltes que s'han anat produint al llarg de la història però a gran escala. I com que en la majoria dels casos no va ser una resolució gaire satisfactòria la que se li va donar, farem servir les nostres habilitats lingüístiques per a redactar nous diàlegs i formes de solucionar-les, els deia. Us en sembla bé? I tots els nens i nenes, ben feliços contestaven: Síii!
I així dia rere dia, aquells alumnes anaven creixen i madurant ben connectats amb el seu present i així va ser com aquells nens i nenes van anar entenen el seu món recolzat pels fets històrics i van aprendre a enfocar els grans errors de la vida d'una altra manera.

Comentaris

  • Molt maca aquesta història[Ofensiu]
    ESTEL | 09-02-2009 | Valoració: 10

    mestres com aquest ens fan falta, per ajudar als nens a crèixer més segurs, i també ens fa falta als adults per viure la vida des de un altre perspectiva. M´agradat molt el consell que li donava als nens, de que llegissin per sentir-se més segurs o més lliures, què penso què és el mateix. És cert què quants més coneixements tens, junt amb una filosofia de vida de viure i deixar viure, trobo què és quan més lliure ets en aquest món tant complicat.
    No sé si has conegut a aquest mestre, però el què si és denota és què entens molt bé el què el mestre pretenia ensenyar.

    Una abraçada

  • Una idea molt original[Ofensiu]
    brins | 19-01-2009 | Valoració: 10

    per a un relat, amb un protagonista excepcional. Un "mestre" amb tot el que aquesta definició comporta.

    Tots els que ens hem dedicat a l´ensenyament voldríem haver estat també mestres de la vida,
    i si en algun breu moment ho hem aconseguit,
    és per a nosaltres la millor recompensa al nostre esforç.

    Gràcies per aquest relat. He gaudit molt amb la seva lectura.

    Pilar

Valoració mitja: 10