El lila

Un relat de: Eric Martinez
-Compra aquell, el lila...

Era la primera vegada que comprava un consolador amb dos infants... De fet... era la primera vegada que comprava un consolador...

Era alumne d'una classe de cinquè de primària, però per alguna raó, tenia el físic d'un noi de divuit anys...

Estevem passejant per la muntanya amb tota la classe, quan una de les mestres, va començar a interrogar un dels meus amics... Jo, amb el consolador lila, i un tanga groc (no sé d'on va sortir) a la butxaca... Vaig pujar al meu ase, i vaig dirigir-me a l'interior de la muntanya, a una zona solitària...

-Que feia amb un ase?

De cop i volta, vaig poder veure una paperera... amb el meu ase, i amb el tanga i el consolador a la mà, vaig dirigir-me a ella, però a mesura que avançava entre la gespa, aquesta es feia més profunda, actuant com arenes movedisses... Tragant-se al meu ase... i la meva persona...

Vaig despertar com a espectador... mirant la imatge d'un adolescent, rodejat un petit llac per desenes de prostitutes... Que el tocaven... Que li feien l'amor... Un jove "Tiberi" vaig pensar...

Una vegada va acabar, es va tombar al llit...
Em vaig apropar a ell, i vaig tocar-li el membre, que per la meva sorpresa encara estava erecte...

-Et toco?
-Ara?!

Vaig començar a masturbar aquell penis... la seva masturbació em satisfeia... em feia desconnectar del món... Llavors, com a l'acotació d'un guió, aquell jove va començar a masturbar-me...

-Quan t'escorris m'ho dius...

Segons després, l'adolescent va començar a fer petits gemecs... I en el últim gemec... abans que la llet sencera del seu penis sortís... Va arribar l'obscuritat... I satisfet, em vaig aixecar del llit... Amb onze anys... I les sabanes tacades, a causa d'una agradable pol·lució nocturna.

Comentaris

  • Oníric[Ofensiu]
    Nil de Castell-Ruf | 20-04-2019 | Valoració: 10

    De tall oníric aquest relat que a primer cop d'ull hom pot trobar-lo tremendament pornogràfic. Però no és sinó que la fabulació de la ment quan es troba en segons quins estats de consciència. Tothom, qui molt o qui poc, ha tingut despertaments on conserva imatges, vagues o no, d'un somnis que ens desconcerten per la seva argumentació. I sobretot aquests són de caire eròtic. Somnis que la gent no gosa explicar a ningú perquè fins i tot el mateix somniador s’avergonyeix d'ells. Costa lligar-hi caps i trobar respostes, però en aquest cas, si al final ha hagut una plaent pol·lució nocturna, no cal cercar-ne més, no et sembla?