LA MASSATGISTA

LA MASSATGISTA
Ja feia alguns dies que arran d’un mal gest en inclinar-me, l’esquena em feia patir un doloret continu situat en la zona de les vertebres lumbars. Tot i que no m’impedia caminar, el fet és que qui em veia em notava que les passes no les feia pas com calia. I de comentar-ho amb les amistats, em recomanaren que anés al fisioterapeuta. Jo no n’era partidari d’anar-hi perquè tampoc era tan fort el dolor que sentia, però insistiren, i la veritat, crec que hagués lamentat no fer-ho després del què vaig poder viure en la sessió de massatge.

Arribat al local, per indicació del personal que m’atengué en primer lloc, se’m demanà que em col•loqués estirat sobre la llitera d’una de les sales, amb només roba interior, i de forma bocaterrosa, i amb el cap ben recolzat al forat exprés que sol haver-hi en aquests palanquins. Mentre m’esperava el servei, és evident que els meus ulls no restaven pas closos i tafanejaven tot el que podien des del lloc estant. Aleshores vaig veure pel passadís que havia entrat una noia tota cofoia, amb vestit ampli estiuenc i dirigint-se on hi posava: “Accés privat”. Vaig pensar entre mi, tant de bo fos aquesta la massatgista, i sortosament així fou. Total que vaig veure-la venir ja canviada, amb bata blanca, tant o més curta que la mini-falda que duia a sota, i pel què després em comentà, s’havia de canviar necessariament i anar així, perquè entre la calor que feia al local (ignoro perquè no disposaven d’aire condicionat, -seria per estalviar-?), i l’exercici que per a ella suposava fer un massatge lumbar com cal, ho necessitava de totes totes vestir-se tan airosa.

Mai pensà que un massatge com el d’aquell dia em suposaria un turment tan gran i no per dolor o pressió que podien oferir els seus dits i mans o els estiraments, sinó pels meus ulls, què per tenir el cap endinsat en aquell forat, l’únic que podia veure, a part del terra i durant tota l’estona, eren unes cames bellíssimes, nues, tesades, que es bellugaven i anaven i venien d’un costat a l’altre, i segons l’exercici que m’aplicava, s’escarranxaven de bat a bat.

Jo no sé si estava rebent un massatge o estava ubicat en una sauna, per la suor freda i calenta que em generava la visió durant tres quarts d’hora, d’aquelles dues extremitats femenines.

Acabada la sessió i un cop respondre positivament la pregunta habitual de rigor: Què tal? Com es troba?, la noia en qüestió, afirmà que hauria de notar-me ara, amb totes les parts del cos ben relaxades. Vaig guardar-me mentalment de respondre-li: totes totes ?, i li vaig donar les gràcies. La pròxima luxació que pateixi, o sense necessitat d’ella, ja sé on aniré i a qui triaré.

Jaumedelleida