Cercador
EL FERROCARRIL DE L’ANOIA
Un relat de: jomagi- Compartir:
1953. L’últim tren que pujava de Barcelona havia sortit de Capellades. La pròxima estació era La Pobla de Claramunt. Eren prop de les deu de la nit.
El comboi era format per sis vagons “Martorell” de fusta marronosa arrossegats per una locomotora G22 de vapor.
El cap d’estació de Capellades comunicà telefònicament a La Pobla la sortida del tren.
El tren no arribava. La Pobla telefonà a Capellades per que confirmessin la seva sortida. Tot i el llarg temps transcorregut, tot era un silenci sepulcral i el tren no feia entrada.
El cap d’estació de La Pobla acompanyat d’uns pocs viatgers que esperaven per anar cap a Igualada, varen anar caminant via avall amb llanternes.
Molt més enllà de la bòbila de Can Aguilera albiraren en el pronunciat revolt del Mingo el tren aturat.
La màquina restava quieta tot deixant anar la pressió rítmica i sorollosa del vapor contingut. Ni dintre de la locomotora, ni en la resta dels sis vagons pobrament il·luminats no hi havia ningú.
Buscaren neguitosament durant hores pels voltants per si trobaven els maquinistes i els nombrosos passatgers. Res de res.
Varen tenir que esperar fins la matinada que uns nous maquinistes retiressin el tren buit.
Mai més s’ha sabut que se’n va fer d’aquella pobra gent.
Avui dia aquell maleit revolt ja no existeix. Va ser dinamitat precipitadament pels poders franquistes d’aquells foscos anys.
Ara és una immensa via recta amb rails soldats, travesses de formigó i perfectament electrificada. Sols hi resta mig ocult per les herbes, un petit monòlit de pedra on hi ha inscrit:
A LA MEMORIA DE LOS VIAJEROS DESAPARECIDOS.
AÑO 1953.
ARRIBA ESPAÑA.
El comboi era format per sis vagons “Martorell” de fusta marronosa arrossegats per una locomotora G22 de vapor.
El cap d’estació de Capellades comunicà telefònicament a La Pobla la sortida del tren.
El tren no arribava. La Pobla telefonà a Capellades per que confirmessin la seva sortida. Tot i el llarg temps transcorregut, tot era un silenci sepulcral i el tren no feia entrada.
El cap d’estació de La Pobla acompanyat d’uns pocs viatgers que esperaven per anar cap a Igualada, varen anar caminant via avall amb llanternes.
Molt més enllà de la bòbila de Can Aguilera albiraren en el pronunciat revolt del Mingo el tren aturat.
La màquina restava quieta tot deixant anar la pressió rítmica i sorollosa del vapor contingut. Ni dintre de la locomotora, ni en la resta dels sis vagons pobrament il·luminats no hi havia ningú.
Buscaren neguitosament durant hores pels voltants per si trobaven els maquinistes i els nombrosos passatgers. Res de res.
Varen tenir que esperar fins la matinada que uns nous maquinistes retiressin el tren buit.
Mai més s’ha sabut que se’n va fer d’aquella pobra gent.
Avui dia aquell maleit revolt ja no existeix. Va ser dinamitat precipitadament pels poders franquistes d’aquells foscos anys.
Ara és una immensa via recta amb rails soldats, travesses de formigó i perfectament electrificada. Sols hi resta mig ocult per les herbes, un petit monòlit de pedra on hi ha inscrit:
A LA MEMORIA DE LOS VIAJEROS DESAPARECIDOS.
AÑO 1953.
ARRIBA ESPAÑA.
Comentaris
-
Veritat o no ....[Ofensiu]Gardenia | 16-11-2021 | Valoració: 10
Conec el tram de via que menciones i puc imaginar el teu relat ....
M'agrada mot !!! -
Misteri al tren[Ofensiu]Prou bé | 15-11-2021 | Valoració: 10
És tan real el que descrius que m'ha fet anar a mirar si trobava alguna referència d'un fet semblant! Crec que és pura imaginació i creativitat posades al servei d'un bon relat!
Amb total cordialitat -
Tenebra i por.[Ofensiu]SrGarcia | 14-11-2021
Tenebra i por. Fa por, com aquell que diu, sense voler.
