El choripén (L’atracament)

Un relat de: Ginebreda
La senyora, si és que era una senyora el monument en talons que passejava rambla Catalunya amunt, portava tota l’artilleria pesant a sobre. El pelucosemblava bo i no dels comprats a Canàries, un penjoll al coll que era dolent, massa pedres, però la joia, joia, era l’anell. Era d’aquells de compromís, amb un diamant solitari, talla Marquesa, que ben bé podia valer tres-centes mil pessetes o més.
L’Elvis, assegut a la barra del d’Or, fotent-se un frànkfurt i una gerra, la continuava repassant de dalt a baix mentre la jai guaitava un aparador de vestits del bo i millor.
Ràpid com sempre, tragué un bitllet de cent pessetes i amb dos copets de puny sobre la barra va fer girar el cambrer i demanà el canvi.
Es va estirar l’americana, es pentinà amb la mà, assajà un blanquíssim somriure i traient pit pensà en com devia cardar la paia per merèixer un anellàs com aquell.
Fent el distret s’apropà a la dona i en va ensumar el perfum. S’assemblava al de la botiguera amb qui se li’n va anar la mà i amb el seu amic Fruti que s’està menjant el marró a la Model.
Una mena de remordiment li enfosquí el dia. El Fruti, de nom Fruitós -a qui se li acut posar aquest nom a una criatura- havia estat el seu millor amic i fotíen pals frec a frec. D’ençà de la cagada treballa en solitari.
Mentres la benedicció rossa entrava a la botiga a remenar uns penjadors l’Elvis es trencava el cap per veure com li prendria l’anell sense tallar-li el dit, és clar.
Va esperar que la noia sortís, carregada de bosses i amb el seu millor posat, la ma esquerra a la butxaca amb la sirla ben agafada i un Marlboro a la dreta prop dels llavis, va creuar-se davant d’ella i li demanà foc. Ella, nerviosa, no volia aturar-se, però l’Elvis, tot un cavaller, l’agafà per la cintura amb la navalla encara tancada al puny i li murmurà a l’orella, com qui fa un petó :
-Si crides, et punxo.
Llença la cigarreta i, gairebé afectuosament, li agafà la mà esquerra. En un moment ja tenia l’anell a la butxaca.
Com una parella ben avinguda, caminaren enllaçats fins a arribar a una parada de taxis. L’Elvis va fer-la entrar en un, es quedà les bosses i va volar escales del metro avall.

Comentaris

  • Bon atracament [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 01-02-2024 | Valoració: 10


    Tot un relat que m'ha fet sentir la narració en els meus ossos. El final és molt contundent. Les bosses, ja les tenia l'Elvis.
    Ben narrat el robatori.

    Enhorabona. Ginebreda.
    Cordialment.
    Perla de vellut.

  • ben narrat[Ofensiu]
    Atlantis | 15-11-2023

    Amb un llenguatge apropiat del protagonista ens narres la planificació i l'execució d'un furt. Molt ben descrit els llocs, els personatges i la planificació del robatori, que gairebé sembla un manual.
    Enhorabona pel relat, fresc i ben narrat. ( he fet un rodolí)

  • ben narrat[Ofensiu]
    Atlantis | 15-11-2023

    Amb un llenguatge apropiat del protagonista ens narres la planificació i l'execució d'un furt. Molt ben descrit els llocs, els personatges i la planificació del robatori, que gairebé sembla un manual.
    Enhorabona pel relat, fresc i ben narrat. ( he fet un rodolí)

  • ben narrat[Ofensiu]
    Atlantis | 15-11-2023

    Amb un llenguatge apropiat del protagonista ens narres la planificació i l'execució d'un furt. Molt ben descrit els llocs, els personatges i la planificació del robatori, que gairebé sembla un manual.
    Enhorabona pel relat, fresc i ben narrat. ( he fet un rodolí)

l´Autor

Foto de perfil de Ginebreda

Ginebreda

27 Relats

110 Comentaris

4340 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
La Ginebreda és un ésser de l'imaginari català amb forma de dona d’aspecte arbori amb el cos de fusta, molsa i escorça. Té un temperament sanguinari i violent.

Però també va ser una dona real:

Eulalia Ginebreda (1584-1619) es va casar amb Pere Joan Totxo i en va prendre el cognom (es passà a dir Eulalia Totxa) .La seva mare, La Ginebreda (difunta abans de
1615) diuen que va ser qui va ensenyar a l'Eulàlia en quin bosc podia anar a trobar a Satanàs.
És acusada de bruixa, d'anar al bosc de Can Figueres de la Quadra a venerar al dimoni i de fer cas de les seves ordres. Se l’acusa d’intentar assassinar a diverses persones i de liderar un grup de sis o set dones.

El 1619 és empresonada, portada a Barcelona, sotmesa a turment i finalment penjada el 26 d’octubre a Terrassa.

Font: Lo negoci de las bruxas
ARXIU HISTÒRIC DE TERRASSA
ARXIU COMARCAL DEL VALLÈS OCCIDENTAL