EL CELLER

Un relat de: montserrat vilaró berenguer
La meva vida ha estat anodina, tinc quaranta-cinc anys casat i soc paleta. Cada dia llevar-me, treballar de sol a sol, cuidar de la meva família , soc una persona ben normal. 

Fa cosa d'un mes un veí del poble va venir perquè em fes càrrec de rehabilitar una casa d’un oncle seu mort feia poc, a un poble del costat. Era un home ja vell que vivia sol, amb la companyia d’un gat i un gos, El veí anomenat Pere la volia reformar per treure una mica més de diners en la venda.

En ma vida havia vist tants trastos amuntegats, semblava que el vell també devia patir la síndrome de Diògenes. Primer va venir un drapaire que va fer net de tot, fos moble o porqueria.

 Llavors vaig començar jo la meva feina, envans a terra, sostres també, jo sol no, amb els meus homes clar, jo sol poca cosa faria. Les parets semblaven fortes i no les varen pas tocar.

 El veí va dir, se li havia acudit que potser al vell celler es podria fer un bon aparcament i vàrem baixar a inspeccionar. El celler era tant brut com tot, però hi havia unes botes  de vi plenes fins dalt, i us asseguro el vi era excel·lent, o si no demaneu als meus paletes que hi feien visites sovint.

 Com que a mi no em  quadraven els metres ,amb una maceta vaig anar temptejant les parets fins a una que va fer soroll de buit. Refonoll!, això és un envà algú, hi  ha fet una paret davant l’altre. I així va anar tot, al cap d'una hora teníem un forat suficient per passar-hi tots. Algú havia fet una petita habitació. I sabeu que vàrem trobar?

Munts de roba de dona, i colgada a sota de tot l’esquelet. Tothom pensa, la dona que feia trenta anys havia abandonat al vell. El veí  quasi es desmaia en comprendre tot plegat-.

Han vingut mossos i se l'han emportat l’esquelet, ara començaran els interrogatoris, el vell va viure i morir amb el seu secret tapiat al celler.

 I jo un pobre paleta, mai havia vist cosa semblant.

 

Per fer passar l'ensurt vaig beure vi de la bota  més grossa, em feia falta, us ho podeu creure.

Comentaris

  • Bota de bon ví[Ofensiu]
    MariaM | 24-04-2021 | Valoració: 10

    Has anat per feina i es nota de domines la professió. Certament, comprenc l'ensurt, qui més qui menys, tota hem trobat algun o altre esquelet. El que ja no és tan corrent és trobar-se una bota de bon ví.
    Una abraçada.
    MariaM

  • Truculència [Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 05-04-2021 | Valoració: 10

    Un bon relat, Montserrat, barrejant intriga, proximitat i truculència. Espero que el vi no li sentir malament al paleta. Una forta abraçada.

    Aleix

  • Hola Montserrat Vilaró [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 04-04-2021 | Valoració: 10

    Bona nit, Montserrat Vilaró, vaja! fa temps que no t'he vist en les meues lletres.
    Quan pugues i tingues temps, ja em diràs alguna cosa, en els meus últims relats editats. Gràcies. No sé que podrà passar-te, amb això del Coronavirus,... Vaja! em quede pensant. Ja em diràs.
    Saluts i gràcies per ser una bona amiga virtual.
    PERLA DE VELLUT

  • Envà.[Ofensiu]
    SrGarcia | 22-02-2021

    A una casa de poble s'hi deuen poder trobar les coses més extraordinàries. Encara sort que també van trobar les bótes de vi i això els va consolar de l'ensurt.
    Al pobre paleta segur que mai li havia passat una cosa com aquesta; que l'assassinat és resolgués trenta anys després ja mort el culpable indica que es tracta d'un dels estranys casos de crim perfecte. No hi ha res com construir un envà per a guardar un secret.

  • Un esquelet en el celler. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 21-02-2021 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt aquest relat, tan original. Doncs trobar un esquelet en aquell celler va ser horrorós. Un relat que a poc a poc va rodant fins trobar en aquell celler, allò que mai hom pot imaginar-se.
    Enhorabona, Montserrat.
    Saluts i una abraçada.
    Ah!, sí... si tens temps ja em diràs en la meua pàgina, que en tinc un de nou de relat.
    Gràcies.

  • Relat rebut[Ofensiu]

    El teu relat entra a concurs, gràcies per participar.

    Comissió XI Concurs ARC de microrelats

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de montserrat vilaró berenguer

montserrat vilaró berenguer

416 Relats

1385 Comentaris

270465 Lectures

Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquè
a dins meu està ple d'històries i tinc com una necessitat d´explicar-les
Per mi és un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits ,fets amb tot el meu cor. Moltes gràcies per la vostra gentilesa.