El cas "Marco"

En la novel·la de George Orwell, 1984, Winston Smith és un funcionari del Ministeri de la Veritat (agut sarcasme) que es dedica com els seus companys de feina a manipular les hemeroteques i els llibres d'història de manera que la veritat oficial segueixi una línia coherent amb els discursos i les actuacions pretèrites. En poques paraules, el protagonista és una peça més de l'engranatge d'una gran impremta que reescriu la història per tal de que les decisions del Partit Únic (clar eufemisme de la dictadura) no ofereixin contradiccions amb les postures adoptades en el passat.

El cas Marco (Recordem-ho: Enric Marco, expresident de l'Amical Mauthausen, destituït del seu càrrec per haver mentit sobre el seu pas per un camp d'extermini nazi) és el paradigma de la pressió de la nostra societat sobre els seus dirigents per tal que demostrin que tenen un passat políticament correcte, un pedigree impecable d'acord amb els principis de llibertat i democràcia en la que actualment estem vivint. En aquest país en el que hem patit una dictadura tants anys sembla que tota la gent de la "beautiful people" de més de cinquanta anys hagi corregut davant dels grisos en la seva etapa universitària o hagi format part d'algun partit clandestí i hagi repartit pamflets pel carrer editats en alguna vietnamita casolana. L'exemple més clar el tenim en la sèrie "Cuéntame cómo pasó" en el que la pressió mediàtica va fer variar el to nostàlgic de la primera època per desembocar en una crítica del règim franquista a l'introduir al fill gran dels Alcántara en el si d'un partit d'esquerres.

Les dictadures no es nodreixen només de llurs afectes si no també de tota la gent que calla i que no vol problemes, que gira el cap vers un altre cantó quan veu un cas flagrant de violació dels drets humans i opina que el millor és no ficar-se en política. És difícil trobar un francès de més de setanta anys que no hagués pertangut a la resistència. Realment si les coses haguessin passat tal com diuen, les reunions clandestines en lloc de fer-se en la casa d'algun dels resistents s'haurien d'haver fet en un camp de futbol. Traslladant l'exemple al nostre cas si haguéssim de fer cas de les històries que ens explica la gent, Franco no hagués acabat els seus dies en el llit, si no a la presó o a l'exili.