El cant del mal

Un relat de: Bonhomia

A la tomba que amaga la vida
jo li donaria un premi
que allí on no hi ha cap sortida
és on s'hi amaga la vida de milenis.

Milenis que passen de seguida
entre alegria, guerra, pau i tedi;
la Terra tan creativa
ens l'ofereix la creació d'un geni.

No parlo de Déu ni parlo del Dimoni;
parlo de la humanitat, sa via,
que sembla que amb un doctorat previ
ha sabut matar però també donar-nos vida.

Ara bé, el cant del mal,
que ens fa estar cap per avall,
mai passa de llarg ni ens guarirà
les llagues i ferides si no ens podem curar.

Comentaris

  • Sense doctorat previ,[Ofensiu]
    brins | 18-04-2009 | Valoració: 10

    tal i com tu dius, la humanitat lluita, crea, viu...

    És ben curiós que tant les persones creients com les que no ho són, lluitin per la vida amb la mateixa intensitat. És com si, en néixer, rebéssim un manual de subsistència que ens haurà de dirigir la vida. Per a algunes persones, l´estada serà fàcil perquè comptaran amb ajuda des del primer moment; per a d´altres, el seu pas serà una lluita constant, però totes...per igual, faran història.

    Una abraçada cordial

    Pilar

  • El mal també sap cantar[Ofensiu]
    Melcior | 30-03-2009 | Valoració: 10

    Com estàs gladiador ?, m' ha semblat esbrinar fins i tot , un lleuger bri d' esperança per la humanitat , rareça ben poc habitual en la teva escriptura ,
    Endavant !

l´Autor

Foto de perfil de Bonhomia

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

513914 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.