Dona i espill

Un relat de: rnbonet

De vegades, molt de tard en tard, se m'ocorre "filosofar". Tot un luxe, tenint en compte que habite una masia solitària als Ports, i que vaig curull - quina paraula més bonica! (jo hagués dit ‘fins més amunt dels collons')- de feina tenint cura del ramat, donant de menjar els matxos, llaurant la terra per sembrar, munyint les dues vaques, donant de menjar a les gallines… Tornant a l'assumpte: filosofar. O siga, tenir pensaments més profunds de/que ‘com es paguen aquest any les creïlles', ‘què caldrà sembrar la pròxima primavera', ‘quin cony fan eixos de dalt que no se n'assabenten' o ‘com li fotré mà a la veïna' -tres quilòmetres- vídua de fa tres anys, sense fills i encara bona…
Però, què voleu? Jo sóc de muntanya, més que de poble! Arrelat a la terra. I els assumptes quotidians, a més de com arribar a Cap d'Any sense pèrdues i sense cotitzar Hisenda -millor, si em tornen; això m'ho porta un vilatà- i menjant cada dia, són els vertaders i urgents problemes que m'atabalen i em preocupen.
De vegades, però, als dies de tempesta extrema, o aquells que em desperte amb mig metre de neu als voltants del mas, deixe de pensar en la finca i pense en aquelles coses que la gent estudiosa acostuma a dir "transcendentals".
Una vegada, per exemple, vaig pensar en allò de la Creació. I mirant i remirant, m'hi vaig dir, tot sol. Recollons, aquest Javhé estava sonat! Mira que fer primer un mascle i aprofitant carn de la carn, i algun os, després una femella! I no seria a l'inrevés? No són les femelles les que crien criatures? No són les femelles les que parixen?
I hi haurà algú que s'ho crega? I pensant pensant, en vaig afermar més en la creença de la Mare Terra, que ens dóna el blat i les garrofes i alimenta el bestiar.

Aquest va ser, però, sols un dels interrogants 'filosòfics' que em podia permetre. Han estat més, que ara no venen al cas.
El que volia proposar-vos ara, és, no obstant, una cosa diferent. Que "filosofareu" vosaltres. I com que amb paraules i lletra escrita no em resulta fàcil això del pensament de cap, sí que m'atreveix amb dibuixos. Sempre, un llapis i una llibreta les tinc a l'abast, quan pasture el ramat de cabres pels barrancs, erms i descampats d'aquestes terres. I algun llibre de la biblioteca comarcal que puc treure de franc quan vaig a Morella, diumenge, per oferir al mercat productes propis: pataques, ous de gallina, ràvens i formatge de cabra. Amb això del formatge una vegada vaig escoltar a la ràdio que pose -o es diu ‘sintonitze'?- alguna nit: "País de cabras, país subdesarrollado". I ho vaig estar rumiant més d'una setmana. I vaig creure que alguna raó tenia.
Però no, aquesta consideració ens allunya de la idea. Al que anàvem. Jo no escric -en sé poc-; jo dibuixe. I vull mostrar-vos la meua ‘filosofada' entorn la masovera del costat. De debò, és una còpia transformada d'un dels dibuixos que més m'agraden d'un tal Picasso -pintor que de ben segur que heu sentit anomenar, no?-.

Doncs bé, la meua interpretació la faig d'aquell dibuix de dona, però amb una variant: la repeteix, com mirant-se a l'espill. Si fa no fa, una cosa així:

Photobucket

I us demane consell, per tal d'aventurar-me -vosaltres teniu més experiència i jo sempre he estat fadrí- en una nova forma de viure: Quina imatge és la real? Quina la de l'espill? Quina és la realitat? Quin el reflex? Perquè aquestes qüestions són l'origen, al meu parer, de tota essència filosòfica. O siga, dels ‘fons de la filosofia'. O del que és el mateix, del viure. No ho creieu així? O estic equivocat?

Comentaris

  • dacar | 31-07-2009

    M'ha alegrat molt rebre el teu comentari, i celebro que t'hagi agradat el relat que m'has comentat.

    Veig que ets moooolt prolífic, aniré caient per aquí a veure't. De moment, em trec el barret amb la teva creativitat i aquestes ganes immenses d'escriure que se t'endevinen.

    Salut!!

  • Felicitats Mestre![Ofensiu]
    gypsy | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?


    PETOOONSNSSSSS!

    :-P

  • es pilla la dona!!! jejeje[Ofensiu]
    angie | 09-01-2009

    M'ha encantat el teu diccionari particular, com diu en Mandalf, jojojo. Jo crec que la filosofia és conseqüència de les descàrregues que pateixen les parts adormides (en algunes, directament mortes) del cervell, i és per això, que sacseja, i et fa escriure a raig, buscant la manera d'acabar un raonament, sense adonar-nos-en que arribem altre cop a l'inici. El mateix passa amb això dels miralls. El reflexe es mira la realitat i la realitat al reflexe, l'un és incapaç de completar-se per ell mateix.
    Em sembla que he patit una sobrecàrrega!!! jajajajaja

    Res, noi, que ets un dibuixant d'històries plenes de filosofia que foten un munt de riure (no sempre, és clar!)

    "La imatge del mirall ha envermellit
    en veure que despullada la venien a visitar."

    Bon any, noi!!

    angie

  • Poeta,[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 24-12-2008 | Valoració: 10

    escriptor, dibuixant, filòsof... i el cas és que, en totes les facetes, et trobo genial.
    Tindré en compte que els haikús "enganxen".
    Gràcies per tot i molt bones festes!
    Una abraçada i molta pau!
    Nonna_Carme

  • Em miro al mirall[Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 19-12-2008 | Valoració: 10

    a l'espill- que també m'agrada molt el mot- i estic veient una dona que mostra un rostre plenament feliç. I això, rnbonet, t'ho dec a tu.
    Que t'hagis inspirat en "Emmirallats" i que , a sobre, em dediquis "Dona i espill" acompanyat d'aquests preciosos dibuixos de dues dones nues- de fet es tracta d'una dona que en podria ser tres, cinc o més a la vegada- és un gest per part teva que no sé com agrair-te.
    El teu relat està vestit amb unes paraules iròniques molt ben triades, però a la vegada intueixo un home tremendament profund, filosòfic, poeta i molt humà que veuràs si et mires cara a cara en qualsevol mirall. No cal que ho facis amb els de casa... Ja saps, ells són més benevolents, he,he.
    Moltíssimes gràcies pel detall.
    Aprofito per desitjar-te un Bon Nadal i que et sentis sempre bé - per dins i per fora- quan t'emmirallis.
    Encantadíssima, afalagadíssima i rebolicadíssima.
    Mercè

  • l'espill/mirall//mirall/espill[Ofensiu]
    Lavínia | 15-12-2008

    Tan se val, Rmbonet, aquests raonaments sempre tenen el rerafons del Mite de la Caverna platònic. Tot és un reflex del concepte que és la Realitat pura.
    El que m'ha agradat és el dibuix. Francament és bo i també que el protagonista fos un pagès dels Ports. Dins la terra de Dellà del Riu, els Ports és la terra dura enmig d'una amable i rica plana.

    Una abraçada

    Lavínia.
    PS
    Gràcies pel teu comentari al meu últim poema, Rmbonet. Els meus avis i la meva mare eren de Castelló i Vila-Real dels Infants. Eren els "meus" i els dec gairebé el que sóc.

  • Multiplicant a rajaploma[Ofensiu]
    Grocdefoc | 04-12-2008 | Valoració: 10

    Llegint el teu relat (que m'ha agradat molt), m'he sentit inspirada i he sentit un desig boig d'escriure a rajaploma (per tant ni ho raonaré):
    Mirall… i em miro. Sóc qui em veig? De vegades em pregunto si el que veig sóc jo, o jo només sóc aquella que em veig en el mirall que em retorna la meva rèplica.
    Voltant sempre pel mateix món, ara sóc aquí i ara sóc allà, mentre un tros de mi s'allarga com un xiclet i s'enganxa a la superfície que l'emmiralla… i així és com em sento fins i tot una mica més projectada, una mica més enllà si cal dins la meva paranoia, que una de les dones d'en Picasso.
    Dibuix que em refà de cap a peus, d'un costat a l'altra, i jo, entossudida, em torno a vestir de carmesí i de porpra i de beix amb flors menudes que s'escampen per les cuixes.
    I refaig amb el pinzell i la tinta, formes que somio però que se'm difuminen…
    Qui és, doncs, aquesta línia que es bifurca i s'estreny o es multiplica…?
    I l'home del cim m'acompanya per un camí de fum, i el fum xoca en el mirall i també es multiplica.
    I així és com l'espill es multiplica (perquè en aquest resum es multiplica tot), talment com l'espill davant d'un altre espill, i hom es pregunta -filosofant- qui és qui, i fins i tot per quin dels túnels haurà d'anar per caminar cap a l'infinit?

    Gràcies per haver-me inspirat en una hora baixa.

  • Ara no sabria com definir-te[Ofensiu]
    Màndalf | 03-12-2008

    Clar que no serveix per a res això de definir-se, però

    però es pot saber què coi ets tu?

    Un dibuixant d'històries?
    Un relataire de dibuixos?
    El filòsof dels somriures?

    Recollons, bonet, defineix-te, no siguis tan ambigu.

    M'encanten aquestes filosofades "transcendentals" i agrònomes i més amb l'estil que les contes tu.
    Ara que m'has fotut al final. Què vols dir? Que jo no sóc real i el de darrere del mirall sí? Que hi ha una altra vida darrere el mirall?

    Val, m'és igual quina sigui el reflex i quina la realitat, jo prefereixo la de l'esquerra, sembla més encesa i passional.

    Fantàstic el diccionari que acabes d'encetar per definir popularment les paraules "cultes". Ho trobo molt encertat i pràctic. Li ensenyaré a la meva parella lingüística (quan en tingui).
    Curull -> més amunt del collons
    Segueixo:
    Fugisser -> a prendre pel cul
    Ai las! -> Recollons!
    progenitora -> la mare que et va...

    Ja sé que ets: un artiste (amb "e")

    M

  • Tot i reconeixent...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 01-12-2008 | Valoració: 10

    la saviduria del personatge filòsof, he de dir que hi ha una frase en la que no coincideixo gens amb ell. És quan diu: "Jo no escric -en sé poc-; jo dibuixe". Personalment, crec que sap fer molt bé les dues coses, i aqui ens ho demostra sobradament.
    Sobre la pregunta que ens fa -i assumint que tinc tots els números per equivocar-me-. diría que la de l'esquerra és la real i la imatge de la dreta la silueta reflexada en el mirall (donaràs el punt de vista de l'artista? m'agradaria saber-lo) :-)
    Una abraçada

  • On és la veritat ?. [Ofensiu]
    Alberich | 01-12-2008 | Valoració: 10

    Quin retrat més contundent, el del teu muntanyenc filòsof !.
    Té una rotunda força narrativa i sedueix amb la seva sinceritat primària de solitari home savi.
    I ja que el teu filòsof ens posa deures, et diré que, potser, son veritat les dues cares de l'espill ¿no?.
    Salut.
    Ramon

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de rnbonet

rnbonet

269 Relats

1581 Comentaris

327896 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Tururú, turrruuuurrúrúrúrú!
ES FA SABER
A TOTHOOOM
QU' AQUEST RELATAIREEE
NO S'ENFADA NI ES CABREEJAAA
PELS COMENTARIS
ADVERSOOOS
ENCARA QUEEEE
ESTIGUEN FEEEETS
AMB MALA BAVAAAA.
Tururúu!Turrurú!

*********

rnbonet ha tingut fills i ha plantat arbres. Ara, entre altres assumptes i dèries, es torba escrivint. Punt i apart. Format en llengua forastera, "por justo derecho de conquista" i "por el imperio hacia Dios" -com tots els seus congèneres a la mateixa època-, utilitza sempre per escriure aquella que li era pròpia, -és a dir, la present- per allò de la identitat i els orígens. I possiblement -caldria un psicoanàlisi seriós- per fer la guitza a la "classe dominant" del seu País. Potser. Punt i apart. Es considera agnòstic i crític, còmic i tètric, dàtil i fútil, pràctic i teòric, bàquic i anàrquic... i tots els mots plans amb titlla que vulguen vostés, i algun que altre d'esdrúixol. Quan es posa filosòfic -cosa que sol ocórrer si li toquen els testets o les barjoles- busca amb un cresol el trellat perdut per tanta gent del país, per tal de retornant-lo al seu poble -abans de fer catúfols totalment-, i veure si aquest esdevé d'una punyetera vegada un poble normal, en un país normal. S'hi cansa aviat, però. I abandona fins l'altra tocamenta. Mentrestant, ritme, paisatge i mesura. Amb qualque excès escaient, oportú. Què li anem a fer! Som de carn! Punt final.

R en Cadena


EmmaThessaM en va 'encadenar' i jo he passat la cadena a "Ada Bruguera Riera" i a "Arbequina". I a "La banyeta del badiu", i a "Biel Martí".

(descobreix què és "R en Cadena")



*¿ I si visitàreu aquest

maridatge?

Un intent de col·laboració amb gent propera. I d'RC!