Cercador

Llista categories

Dolça titella

Un relat de: ITACA

Una titella impregnava els carrers
Amb imatges d'aquella corda que mai movia
A una rossa d'ulls cel mar.
Existeix aquest color ?
Ai la titella com es movia sense corda,
Amb faldilles d'Armani,
amb cor i llengua de caramel,
llavors tots els nens mes crescuts ...
li cantaven:

Dolça titella, mirada encantada,
No ens robis l'oxigen que ara o desprès respirarem,
Regala'ns una foto, qui sap també una mirada,
Tan sols amb un somriure, el carrer tremolaria
De bellesa, per poder-te robar una paraula.

Ai nina no els neguis
que avui t'has fixat en el dia que fa,
acostat i canvia aquesta cara,
ja saben que no ets la theron...
M'han comentat que avui sorties
Al mot encreuat de les seves vides,
Aquell estiu van enamorar-se de tu.

Dolça titella, mirada encantada,
No ens robis a mes dels cors,
L'oxigen que ara o després respirarem,
Regala'ns una foto, qui sap,
també una mirada,
tan sols amb un somriure
el carrer tremolaria de bellesa,
per robar-te una paraula.

Comentaris

Afegir comentari

I tant[Ofensiu]
Bufanuvols | 29-11-2006
Jo sóc un d'aquests que es queden bocabadats... Però per la teua forma d'escriure.

Au, adéu Ulises d'il·lusió

Bufanuvols

l´Autor

ITACA

122 Relats

334 Comentaris

142290 Lectures

Valoració de l'autor: 9.65

Afegir a preferits

Biografia:

Itaca, petita Itaca

que lliures els camins

amb la sensibilitat

a frec de pell.

Que et corprenen instants

i et solquen la teva ànima

ja que ets tota emoció

i la teva veu clama

ajut per a comprendre

el patiment i el dolor

que et deixen amb la solitud

en el camí.

Aprendràs a viure

i et desitjo des del blau

que aquesta sensibilitat

que portes amarada al cor

no la perdis per res

durant la teva caminada.

Que no et posis cuirasses

que acceptis el patiment

com a llisó

sense repartir cap culpa

i esbrinar des de tu

a on t'equivocares.

Un dia potser ens separarem

del lloc on ara

tenim espai comú:

Et quedarà el poema

que et guarirà els instants

on no comprenguis res,

et portarà al moment

i et recordarà fidelment

quan d'aquell en sortires.

Això és el que he pretès

transformar els mots

en un record

perquè els dies de maror

i de temporal

trobis recer a una illa

que has assumit de nom.

(Josep Bonnín segura) gràcies.

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >