Doble vara de mesurar.

En viu i en directe, tenim a l'abast aquest monstruós espectacle, aquest desgavell de la oligarquia "Occidental". Occident que presumia de capdavanter dels drets humans.

En totes les guerres sempre s'ha obviat la condició humana de l'adversari. Aquí rau el crim i la vergonya de la humanitat. Hi ha genocidis documentats des del Neolític, hi ha genocidis poc coneguts i pròxims en el temps com el de la Vendée (1793-1794), el de Cambodja (1975), Ruanda (1994)... Acabada la II Guerra Mundial, vàrem viure creguts de la impossibilitat de la repetició d'aquests apocalipsis temporals, però no va ser així.
Què hi podem fer els pobres humans quan els estats s'emboliquen en guerres i animen els seus ciutadans a exterminar els ciutadans d'un altre estat o d'una altra etnia?
La perversió de les guerres està en la legalització del mal. Els humans som culpables d'això? En fi, potser hauríem de tornar a aquell No a la guerra. Però hauria de ser un no a la guerra d'abast mundial. Mira..., vaig llegir que els genets de les estepes fa uns quatre mil cinc-cents anys es van valdre dels cavalls i de ser més forçuts per fer un exterimini total dels mascles de la península. Només van deixar les femelles. Van canviar l'ordre genètic per sempre. Doncs, en el fons, encara estem força igual.