Disc de vinil

Vaig decidir pujar a les golfes per evadir-me de tot i retrobar-me amb el passat més llunyà. Enmig de la polseguera i arraconat descobreixo un disc de vinil, el cercle central del qual denota el pas dels anys esmorteint el blau cel que el devia caracteritzar (ja no es llegeix ni el nom dels intèrprets i encara menys les cançons de la "relíquia". Em crida l'atenció, tant que decideixo que m'acompanyi i el converteixo en la melodia dels últims dies. Llàstima que mai em deixi un gran regust de boca! (a menys que no l'escolti complert, cosa que no crec oportú).
M'explicaré... la cara "A" és dolça, amable, amb melodies que a dia d'avui podrien ésser actuals, encisadores... i lletres capaces de tocar-te el cor.. amb les que reconfortar-te d'un mal dia de feina o desconnectar en una nit moguda d'estiu...
Pel contrari la cara "B" és fosca, massa i tot. Amb notes que et transporten a la música més dura, menys dolça... fàcilment etiquetable com la banda sonora d'una nit de "sexe, drogues i rock&roll" o fins i tot d'un documental de tràfic de dones,... (encara no entenc com aquesta va ésser la imatge que em va venir a la ment quan van sonar els primers compassos).
Avui he preguntat a l'antic propietari la procedència del meu nou company de viatge i poc me'n ha sabut dir, tan sols que sembla ser dels anys setanta, d'un grup poc habitual de les grans discogràfiques d'aleshores però comú en els bars de poble... a qui pocs coneixen pels títols de les cançons però si per les seves melodies...
Jo personalment, mentre em debato si convertir-lo en BSO o no, tinc posades al cap lletres enganxoses (de la cara dolça)...