Disc de vinil

Un relat de: natasha

Vaig decidir pujar a les golfes per evadir-me de tot i retrobar-me amb el passat més llunyà. Enmig de la polseguera i arraconat descobreixo un disc de vinil, el cercle central del qual denota el pas dels anys esmorteint el blau cel que el devia caracteritzar (ja no es llegeix ni el nom dels intèrprets i encara menys les cançons de la "relíquia". Em crida l'atenció, tant que decideixo que m'acompanyi i el converteixo en la melodia dels últims dies. Llàstima que mai em deixi un gran regust de boca! (a menys que no l'escolti complert, cosa que no crec oportú).
M'explicaré... la cara "A" és dolça, amable, amb melodies que a dia d'avui podrien ésser actuals, encisadores... i lletres capaces de tocar-te el cor.. amb les que reconfortar-te d'un mal dia de feina o desconnectar en una nit moguda d'estiu...
Pel contrari la cara "B" és fosca, massa i tot. Amb notes que et transporten a la música més dura, menys dolça... fàcilment etiquetable com la banda sonora d'una nit de "sexe, drogues i rock&roll" o fins i tot d'un documental de tràfic de dones,... (encara no entenc com aquesta va ésser la imatge que em va venir a la ment quan van sonar els primers compassos).
Avui he preguntat a l'antic propietari la procedència del meu nou company de viatge i poc me'n ha sabut dir, tan sols que sembla ser dels anys setanta, d'un grup poc habitual de les grans discogràfiques d'aleshores però comú en els bars de poble... a qui pocs coneixen pels títols de les cançons però si per les seves melodies...
Jo personalment, mentre em debato si convertir-lo en BSO o no, tinc posades al cap lletres enganxoses (de la cara dolça)...

Comentaris

  • música de migdia[Ofensiu]
    betixeli | 05-11-2010

    és un relat breu però amable, m'ha acompanyat mentres em feia el cafetó del migdia, i ha estat na combinació perfecte.

  • Quan parlem del vinil[Ofensiu]
    David Gómez Simó | 12-10-2010

    no puc deixar de evitar un punt de nostàlgia per un temps passat.

    M'agrada el teu relat té virtuts evocadores.

    Coneixes l'Associació de Relataires en Català (ARC)?

    Encara no?

    Doncs aleshores potser no saps que, en breu, l'Associació posarà en marxa la Gimcana Virtual Literària ARC 2010, i que si t'agrada jugar amb les lletres, si t'agrada endinsar-te en els llibres, la vida dels seus autors, les seves històries... aquest és un bon motiu per participar-hi!
    El tercer cap de setmana d'octubre entra a la web de l'ARC... Comença el joc!


    Participa-hi!


  • Dues cares[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 12-09-2010 | Valoració: 10

    Relat molt suggerent. Em plantejo si en els diversos moments de la vida també ens trobem, em trobo, en les dues cares. L'habilitat és transformar la cara B en cara A.

  • Entranyable![Ofensiu]
    brins | 10-09-2010

    Tot llegint aquest relat tan sentimental, m'has fet arribar molts records... Els discos de vinil, les cançons que escoltava temps enrere... I és curiós! les lletres que més he recordat han estat les que eren dolces; les amargues... he preferit descartar-les...

    Felicitats per aquest relat, natasha,

    Pilar

  • Dues cares[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 09-09-2010 | Valoració: 10

    Hi havia alguns discos de vinil que portaven dues cares totalment diferenciades, perquè en una posaven la música més dolça i en l'altra la més orquestral, però això només va passar algunes vegades i no era la norma, hui encara hi ha de discos de vinil i hi ha a qui els agrada, generalment gent ja una mica majors o progre, tot i que hi ha jovent que també sent la música en vinil.
    Jo que tinc quaranta sis anys encara sent la música clàssica en vinil perquè la sent molt millor que als cedés o als devedés o a altres formats, tot i que poden sonar de tant en tant sorolls com si s'estiguera fregint un ou, però la música és molt més càlida i real.
    Vinga una salutació des de València.

  • F. Escandell | 09-09-2010 | Valoració: 10

    El nostre passat, encara que el vulguem oblidar, sempre formarà part de nosaltres, i és interessant recordar-lo quan el temps ha tancat les ferides... I sempre ens trobarem amb una cara A i una cara B, però es tracta, com has conclòs, de quedar-nos només amb una, sense deixar que les bales del passat ens tornin a fer mal.

    Una abraçada!

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de natasha

natasha

65 Relats

275 Comentaris

77798 Lectures

Valoració de l'autor: 9.57

Biografia:
Vaig néixer una matinada d'agost del 1988 a la ciutat dels quatre rius (Girona).
Química professionalment parlant trobo en les lletres el meu millor refugi, on plasmar sensacions, desfogar-me durant un mal dia o volar pels núvols... escriure s'ha converit en una forma de deixar anar allò que penso però que no dic.
El meu camí seria més feixuc sense els amics i la família.
Gaudeixo amb una bona musica, un bon llibre, una conversa, el bàsquet o amb la simple tranquil·litat davant del mar.

si teniu alguna cosa a dir: judithgirona@hotmail.com

*tot comentari o crítica serà benvingut