Diria versos

Ombra de cristall que es trenca amb la fluidesa
d'un riu que baixa muntanya avall,
que no descansa si estas enamorada,
que no permetrà que el desert et penetri l'ànima.

Corromput de llargues hores
i empapat d'andròmines llefiscoses.
Disparat de velles cabòries
i cares ja arrugades, que oblidaran el temps.

Com pretens que m'allunyi de tu,
si ets a l'altra punta del meu cor?

Diria versos de porcellana,
cançons de vidre i crits de coloraines.
Carregat de fulles seques
que em tapen de dalt a baix,
vergonyós d'ensenyar massa de mi.

Prova el fruit que ens dóna el tot,
això que és vida i que m'espanta.
Lluita del tren que no para en cap estació,
on desde la finestra observo un ahir abandonat,
un avui que es passeja i un demà desconegut.

Crida llibertat per trencar les cadenes,
apreta a córrer quan la foscor et trobi
i ilumina el meu camí amb el teu ser i el teu somriure.