Dilluns

Un relat de: aleshores
Dilluns

Aquell dilluns de desig que ja no existiria:
Un bri d’un possible dilluns qualsevol.

Un senzill dilluns que ja no entraria,
amb el sol, per la finestra.

Un dilluns incomprès,
perquè no comprenem no ser-hi.

Aquell dilluns,
que ja no existiria.

On hi hauria altres persones, sí,
però que hom no veuria ja.

Dilluns qualsevol,
amb la seva recança i tot.

Dilluns ja dins l’impossible.

I la ma i la ment, sabent-ho,
buscant el dilluns, i començar de nou.

Començar novament,
amb una amor purificant,
que ens guarís de la malaltia,
que controlés amb eficàcia el dolor, la mort,
contrari a la indiferència que mata,
però a l’inrevés.

Dilluns.

Dilluns que arribà.

Només el descans.

Hi era, corprès,
escoltant les paraules.

La paraula, dilluns.

Comentaris

  • Serenor[Ofensiu]
    Prou bé | 21-11-2022

    I aleshores hi haurà un dilluns que no veuràs? Tots tenim un dia que no veurem, però m'has fet recordar que els meus dos fills hi van veure en dilluns!

    M'he trasbalsat amb la serenor que en parles!
    Amb total cordialitat

  • El futur...[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 21-11-2022

    que creus que no arribarà, que possiblement es pot interpretar de diferents maneres.
    Intens i colpidor de totes formes.

    Salutacions.

    Rosa.

  • Potser[Ofensiu]
    Atlantis | 21-11-2022

    per circumstàncies personals, aquest poema m'ha agradat perquè veig algú que veu un futur recent on no hi serà. Això he entès o m'ha dit el poema.

    M'agrada que ho centris en un dia. En un moment concret.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: