Dilluns

Dilluns

Aquell dilluns de desig que ja no existiria:
Un bri d’un possible dilluns qualsevol.

Un senzill dilluns que ja no entraria,
amb el sol, per la finestra.

Un dilluns incomprès,
perquè no comprenem no ser-hi.

Aquell dilluns,
que ja no existiria.

On hi hauria altres persones, sí,
però que hom no veuria ja.

Dilluns qualsevol,
amb la seva recança i tot.

Dilluns ja dins l’impossible.

I la ma i la ment, sabent-ho,
buscant el dilluns, i començar de nou.

Començar novament,
amb una amor purificant,
que ens guarís de la malaltia,
que controlés amb eficàcia el dolor, la mort,
contrari a la indiferència que mata,
però a l’inrevés.

Dilluns.

Dilluns que arribà.

Només el descans.

Hi era, corprès,
escoltant les paraules.

La paraula, dilluns.