Diàleg mut de mirades

- Ai, pobra!
- La riquesa que posseeixo
cap nombre pot abastar.

- Quina llàstima em fa!
- Llàstima, màscara de rebuig,
excusa de l'abandó,
aturall de la tendresa.

- Com pot mirar-se al mirall?
- Els meus ulls miren lluny,
excaven fins trobar l'essència
desemmascarant la coberta.

- No ha tingut sort!
- La ignorància la cerca,
jo cavalco amb la vida,
caic i pujo altra vegada
per descobrir a cada gambada
paradisos que oblidem,
caramels sense embolcall,
temps paladejat.