DIA DE LA DONA, REFLEXIONS

Aquest no t'ho havia llegit, quina llàstima! Però hui sí.
Em semble un gran relat on et consideres dona i ets vinguda d'altres dones que t'han fet vida, gràcies als teus avis i besavis i etc. etc.
La vida sense les dones què seria sense ells... doncs no exitirien en el món.
Realment molt reflexiu i amb molt veritat, a pesar que ho has catalogat com a "assaig" és un relat molt actiu.
Una abraçada...
Perla de vellut

Quan l'ànima abandona el cos, aquesta ja no te identitat de gènere. Encara que si durant moltes reencarnacions ha triat exercir el mateix rol , pot ser que aquesta ànima estigui influenciada per aquesta. Jo crec que el feminisme ha de lluitar per el reconeixement i respecte de la dona en tots els àmbits de la via diària, però no pas per igualar-se a l'home com una grotesca còpia. Perquè hi ha feministes que no tenen en compte la psicologia i sensibilitat de llur naturalesa femenina i tampoc alguns detestables patrons masculins que volen imitar. Al cap i a la fi també les lleis, la majoria fetes per homes i ancorades en el passat, tampoc son propicies per a cap d'ambdós sexes. Aquesta lluita femenina és necessari per abolir aquesta esclavitud a la qual estan sotmeses la majoria de dones del planeta. Perquè les europees estadísticament representen molt poc en el conjunt del món. Però aquesta lluita no esdevindrà efectiva fins que s'aboleixin les guerres i religions que són els causants de tots els mals sobre la superfície de la terra.

"Som tots fills de la terra", abans es deia que érem fills de Déu i les coses anaven com anaven.
No sé si la terra ho apanyarà això, ho veig difícil, sense altres mètodes.